DILLUNS DE LA SETMANA XXI DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2Te 1,1-5.11b-12
El nom del Senyor serà glorificat en vosaltres,
i vosaltres en ell
Comença la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu, el nostre Pare, i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de Déu, el Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè cada vegada la vostra fe és més gran i tots us estimeu més els uns als altres. Davant les altres comunitats que Déu ha reunit, ens sentim orgullosos de la fermesa i de la fe amb què sofriu les contrarietats i persecucions. Això demostra que Déu us farà justícia i que us vol fer dignes del seu Regne, pel qual sofriu. Que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana, i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.4-5 (R.: 3)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El Senyor és gran, és digne de ser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel. R.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Mt 23,13-22
Ai de vosaltres, guies cecs
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, digué Jesús: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada al Regne del cel: vosaltres no hi voleu entrar, i no permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un prosèlit, i quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres.
Ai de vosaltres, guies cecs: vosaltres dieu que si algú fa una prometença jurant pel santuari, no l'obliga a res, però si la fa pels objectes d'or del santuari, sí que l'obliga. Necis i cecs! Què és més sagrat, l'objecte d'or o el santuari que el consagra? Dieu també que si algú fa una prometença jurant per l'altar, no l'obliga a res, però si la fa per l'ofrena presentada a l'altar, sí que l'obliga. Cecs! Què és més sagrat, l'ofrena o l'altar que la consagra? Qui fa una prometença per l'altar la fa també per tot el que hi és ofert, qui la fa pel santuari, la fa per Déu, que hi resideix, qui la fa pel cel, la fa pel tron de Déu, i per Déu mateix que hi seu».