DILLUNS DE LA SETMANA XXIX DURANT L'ANY / I


Lectura primera Rm 4,20-25
L'Escriptura ho diu també per a nosaltres:
Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, Abraham, tractant-se de la promesa de Déu, no dubtà ni es mostrà gens incrèdul, sinó que la seva fe es feu encara més forta, i donà glòria a Déu, convençut que és prou poderós per a complir allò que ha promès. Per això diu l'Escriptura: «El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just». I quan diu que «el Senyor ho tingué en compte», no ho diu només per a ell, sinó també per a nosaltres: Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut que ell ha ressuscitat d'entre els morts Jesús, el nostre Senyor, entregat a la mort en pena dels nostres pecats, i ressuscitat per fer-nos justos.

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73-74-75 (R.: 68)
El Senyor fa que s'aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,
ha visitat el seu poble i l'ha redimit.

Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
mogut per l'amor que el fa fidel
als nostres pares,
i pel record de l'aliança santa,
que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tota la vida. R.

Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:
el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Lc 12,13-21
Tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Jesús li contestà: «Bon home, qui m'ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: "Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te". Però Déu li digué: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?" Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».