DIMARTS DE LA SETMANA XVII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Ex 33,7-11;34,5-9.28
El Senyor parlava amb Moisès cara a cara
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de tenda de l'aplec sagrat. Tothom qui volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament. Cada vegada que Moisès sortia per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava. Es quedaven drets, cadascú a l'entrada de la seva tenda i seguien Moisès amb la mirada fins que el veien entrar. Tan bon punt hi entrava, la columna de núvol baixava, s'estava a l'entrada de la tenda i el Senyor parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es prosternaven, cadascú des de l'entrada de la seva pròpia tenda. El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se'n tornava al campament, però Josuè, el seu ajudant, un jove fill de Nun, no es movia de la tenda.
El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d'ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor. Mantinc els favors per milers de generacions, els perdono les culpes, les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els demano comptes fins i tot en els fills i els néts, a la tercera i la quarta generació». Moisès es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat». Moisès es quedà allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure, i escriví en les taules de pedra les deu clàusules de l'aliança.

Salm responsorial 102,6-7.8-9.10-11.12-13 (R.: 8a)
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi. R.

No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels. R.

Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,36-43
Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. Qui tingui orelles, que ho senti».