28/04/2017

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 5,34-42
Els apòstols es retiraren,
contents que Déu els considerés dignes
de ser maltractats pel nom de Jesús
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, s'alçà en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, mestre de la Llei honorat de tot el poble, manà que fessin sortir un moment aquells homes i digué: «Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. Fa uns anys es va aixecar Teudàs dient que ell era qui sap què, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes. Teudàs va acabar ajusticiat, els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. Després, en els dies de l'empadronament, també es va revoltar Judes el Galileu i va arrossegar gent darrera d'ell. També Judes va morir i es van dispersar els qui el seguien. Doncs, jo us dic: desentengueu-vos d'aquests homes. Perquè si aquest intent és cosa d'homes, ja es dissoldrà; però si és de Déu no aconseguireu dissoldre'ls; i alerta, encara, que no us trobéssiu en lluita contra Déu». Gamaliel els va convèncer. Després, però, cridaren els apòstols, els feren assotar, els prohibiren de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús. I no paraven cap dia d'ensenyar i anunciar la Bona Nova de Jesucrist, en el temple i per les cases.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: cf. 4ab)
El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur
que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?

R. Una cosa he demanat al Senyor:
poder viure a casa seva.

O bé:
Al·leluia.

Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'estima del Senyor
i vetllar pel seu temple. R.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,1-15
Jesús repartí els pans a tota la gent.
En repartia tant com en volien
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun». Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?»
Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s'hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé». Ho recolliren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, n'ompliren dotze coves. Quan la gent s'adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el Profeta que havia de venir al món». Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d'ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.