06/05/2017

DISSABTE DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 9,31-42
L'Església s'anava edificant,
confortada per l'Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, l'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant. Pere, que ho anava recorrent tot, va visitar també els creients de Lidda. Allà va trobar un home paralític, que es deia Enees. No es movia de la llitera des de feia vuit anys. Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca't i fes-te tu mateix el llit». Ell es va aixecar a l'instant. La gent de Lidda i de Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
Hi havia a Jafa una dona creient, anomenada Tabita, i en grec Dorcàs, que havia fet moltes bones obres i caritats. S'havia posat malalta uns dies enrere i acabava de morir. La van vestir i la van pujar a la sala alta. Com que Lidda és a prop de Jafa, els creients, en assabentar-se que hi havia Pere, li enviaren dos homes a demanar-li que vingués aviat a Jafa. Pere sortí amb ells de seguida. I un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on es va trobar amb totes les viudes que ploraven i li mostraven les túniques i mantells que feia Dorcàs quan vivia. Pere va fer sortir tothom a fora i es va quedar pregant agenollat. Després, girant-se al cadàver, digué: «Tabita, aixeca't». Tabita obrí els ulls, mirà Pere i s'incorporà. Pere li donà la mà i ella es posà dreta. Aleshores, ell va cridar els deixebles i les viudes i els la va presentar viva. Aquest fet va córrer per tot Jafa i molts van creure en el Senyor.

Salm responsorial 115,12-13.14-15.16-17 (R.: 12)
Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

R. Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?

O bé:
Al·leluia.

Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen. R.

Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Jo 6,60-69
Senyor, a qui aniríem?
Només vós teniu paraules de vida eterna
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d'entendre'l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l'havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do».
Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».