17/07/2017

DILLUNS DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ex 1,8-14.22
Si no ho sabem impedir, el poble d'Israel anirà creixent
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, pujà al tron d'Egipte un nou rei que no havia conegut Josep, i digué al seu poble: «Aquests israelites comencen de ser massa gent perquè els puguem dominar. Si no ho impedim, aniran creixent i, el dia que hi hagi guerra, serien capaços d'aliar-se amb els nostres enemics, de combatre contra nosaltres, i anar-se'n del país».
Llavors, per oprimir-los, nomenaren uns encarregats d'obligar el poble a treballar en obres públiques; així construïren per al Faraó dos centres d'intendència, les ciutats de Pitom i de Ramsés. Però com més els oprimien, més creixien i es propagaven, i els egipcis no els podien veure. Per això els esclavitzaren sense compassió i els amargaven la vida amb els treballs més durs: pastar argila, fer maons i tota mena de feines al camp. Era un esclavatge despietat. Finalment el Faraó donà ordre als egipcis que tiressin al riu tots els nois hebreus que nasquessin, i deixessin en vida només les noies.

Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)
Si el Senyor no hagués estat a favor nostre
—que respongui el poble d'Israel—,
si el Senyor no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven assaltar-nos,
ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.

R. El nostre auxili és el nom del Senyor.

Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües.
Beneït sigui el Senyor,
que no ens deixa caure a les seves dents. R.

Hem salvat la vida com l'ocell que fuig
del llaç dels caçadors.
S'ha trencat el llaç i tots hem fugit.
El nostre auxili és el nom del Senyor,
del Senyor que ha fet el cel i la terra. R.

Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet ser justos:
el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mt 10,34-11,1
No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.