18/07/2017

DIMARTS DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ex 2,1-15a
Li donà el nom de Moisès,
per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.
Quan ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, un home de la família de Leví es va casar amb una noia de la mateixa tribu i van tenir un fill. Ella trobà el nen tan preciós que el guardà d'amagat durant tres mesos. Quan veié que no el podia tenir amagat més temps, untà amb betum i pega una cistella de papir, hi posà el nen i la deixà entre els joncs a la vora del riu. La germana del nen es quedà a l'aguait de lluny estant, per saber què passava. La filla del Faraó anà a banyar-se al riu, mentre les seves cambreres es passejaven a la vora. S'adonà de la cistella entremig dels joncs i se la va fer portar per una esclava. Quan l'obrí, veié un nen que plorava i se'n compadí. Comprengué que era un fill d'hebreus. Tot seguit la germana del nen digué a la filla del Faraó: «Voleu que vagi a buscar una dida hebrea perquè us el criï?» La filla del Faraó s'hi avingué. La noia, doncs, cridà la mare del nen, i la filla del Faraó li va dir: «Cria-me'l, i jo et donaré la paga». La dona el crià i, quan hagué crescut, el portà a la filla del Faraó, que l'adoptà com a fill i li donà el nom de Moisès, per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.
Molt temps després, quan Moisès ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans, i presencià com un egipci pegava a un dels seus germans hebreus. Mirà a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, matà l'egipci i l'enterrà a la sorra. L'endemà tornà a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i digué al que no tenia raó: «Per què pegues a un company?» Ell li contestà: «Qui t'ha donat autoritat i t'ha fet el nostre jutge? Que em vols matar tal com vas matar l'egipci?» Moisès s'adonà que el fet era conegut i que si el Faraó ho arribava a saber, el faria matar. Per això, tement per la seva vida, fugí dels dominis del Faraó i es refugià al país de Madian.

Salm responsorial 68,3.14.30-31.33-34 (R.: cf. 33)
He caigut en un fangar sense fons
i no tinc on posar els peus,
em trobo mar endins
i les onades se m'enduen.

R. Busqueu Déu sincerament, i tindreu llarga vida.

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu,
vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics. R.

Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.

Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 11,20-24
El dia del judici
la sort de Tir i Sidó i del país de Sodoma
serà més suportable que la vostra
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús amenaçà les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Bet-Saida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien cobert de sac i de cendra en senyal de penediment i haurien canviat de vida. Però jo us asseguro que el dia del judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafar-Naüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist haguessin estat fets a Sodoma, encara existiria el dia d'avui. Però jo t'asseguro que el dia del judici la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teva».
Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.