22/07/2017

SANTA MARIA MAGDALENA

Festa


Lectura primera Ct 3,1-4
He trobat aquell que estimo amb tota l'ànima
Lectura del Càntic dels càntics
Diu l'esposa: Cada nit, mentre reposo, cerco aquell que estimo amb tota l'ànima. El cerco, però no el trobo; el crido, però no em respon. «M'he aixecat a donar un tomb per la ciutat, cercant pels mercats i per les places aquell que estimo amb tota l'ànima.» El cerco, però no el trobo; el crido, però no em respon. M'han sortit al pas els guardes que ronden la ciutat, i els he dit: «No heu vist pas aquell que estimo amb tota l'ànima?» Tot just havia passat enllà, he trobat aquell que estimo amb tota l'ànima, l'he agafat i no el vull deixar.

O bé:

Lectura primera 2C 5,14-17
Ara ja no valorem el Crist per la seva condició mortal
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l'amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)
Vós, Senyor, sou el meu Déu; de bon matí jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d'aigua.

R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L'amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran. R.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis. R.

Perquè vós m'heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s'ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà. R.

Al·leluia
Digueu-nos-ho, Maria, què heu vist en el camí?
La tomba que va obrir el Crist quan ressorgia.

Evangeli Jo 20,1-2.11-18
Dona, per què plores? Qui busques?
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
El diumenge, Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Maria es quedà al sepulcre, a fora, plorant. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dintre el sepulcre, i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts l'un al capçal i l'altre als peus d'on havia estat posat el cos de Jesús. Ells li diuen: «Dona, per què plores?» Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». Així que acabava de dir aquestes paraules, es gira i veu Jesús dret allà, però no el reconegué. Jesús li diu: «Dona, per què plores? Qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Senyor, si te l'has emportat tu, digue'm on l'has deixat, i me l'enduré». Li diu Jesús: «Maria!» Ella es gira i li diu en hebreu: «Rabuni!», és a dir, «Mestre!» Jesús li diu: «Corre, deixa'm. Encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans i digue'ls: Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncià que havia vist el Senyor i que li havia dit això.