07/08/2019

DIMECRES DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Nm 13,1-2.25-14,1.26-29.34-35
Menysprearen la terra deliciosa
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès en el desert de Faran: «Envia uns quants homes a explorar el país de Canaan que jo dono als israelites. Escolliu per cada tribu un d'entre els principals». Al cap de quaranta dies aquells homes tornaren d'explorar el país, i anaren a Cadés, al desert de Faran, a trobar Moisès i Aharon i tota la comunitat del poble d'Israel per donar-los la seva informació i mostrar-los els fruits de la terra. Contaren a Moisès com havien anat al país on els havia enviat, i de fet havien trobat una terra que regalima llet i mel, com podia veure pels fruits que n'havien portat; però que els habitants del país eren molt robustos, les ciutats fortificades molt grans, i entre la gent havien vist fins i tot gegants de la raça d'Henac. Que els amalequites vivien a la regió del Nègueb, els hitites, els jebuseus i els amorreus a la muntanya, i els cananeus a la costa i vora del Jordà.
Aleshores Caleb va demanar al poble la paraula i digué davant de Moisès: «Pugem-hi i apoderem-nos-en. Segur que els vencerem». Però els homes que havien anat amb ell deien: «Són més forts que nosaltres: no els podrem pas vèncer». I en presència del poble d'Israel desacreditaven el país que havien explorat dient-los: «És un país que devorarà com si res tothom qui es proposi d'anar-hi a viure. La gent que hi hem vist era d'una alçada enorme. Hi hem trobat gegants, de la raça d'Enac: al seu costat, nosaltres semblàvem llagostes, i a ells els fèiem el mateix efecte». En sentir això, tota la comunitat del poble es posà a plorar a grans crits i es va passar la nit plorant.
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Fins quan hauré d'aguantar aquesta gent dolenta que malparla de mi d'aquesta manera? He sentit com murmurava de mi el poble d'Israel. Digue'ls: Juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor, que faré això mateix que dèieu: Tots els qui heu murmurat contra mi de vint anys en amunt, tots els qui heu estat allistats, deixareu les vostres despulles en aquest desert. Per cada dia que heu passat explorant el país, jo us comptaré un any: durant quaranta anys portareu el pes de les vostres culpes i sabreu què vol dir rebutjar-me. Ho dic jo, el Senyor: juro que tot aquest poble dolent que s'ha revoltat contra mi s'extingirà en aquest desert: aquí morirà».

Salm responsorial 105,6-7a.13-14.21-22.23 (R.: 4a)
Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
Els nostres pares a l'Egipte
no van comprendre els vostres prodigis.

R. Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Aviat van oblidar les obres del Senyor,
no van fiar-se dels plans que ell tenia.
Al desert desitjaren bons menjars
i temptaren Déu en la solitud. R.

Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los. R.

Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mt 15,21-28
Dona, quina fe que tens!
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d'allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-nos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui així tal com vols». I a l'instant es posà bona la seva filla.