29/07/2020

SANTA MARTA

Memòria


L'evangeli d'aquesta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent, dimecres de la setmana XVII durant l'any (II).

Lectura primera Jr 15,10.16-21
Per què s'eternitza el meu dolor?
Si tornes a mi, pots reprendre el meu servei
Lectura del llibre de Jeremies
Ai de mi, mare meva! M'has posat al món perquè em dediqués a reclamar i pledejar contra tot el país. Sense haver manllevat ni haver prestat a ningú, tothom em maleeix. Sempre que m'arribava la vostra paraula, jo la devorava, i era un goig i una delícia per al meu cor. Jo porto el vostre nom, Senyor, Déu de l'univers. Mai no m'he pogut asseure amb els qui es divertien per riure en companyia d'ells. Els vostres missatges d'amenaça m'han fet seure sol, perquè m'heu fet portador de la vostra indignació. Per què s'eternitza el meu dolor i la meva ferida enverinada no es vol deixar curar? Sereu per a mi com una font enganyadora, d'aigües que s'estronquen?
La resposta del Senyor va ser aquesta: «Si tornes a mi, et deixo tornar, pots reprendre el meu servei; seràs com la meva boca si destries el que té valor del que no en té. Són ells que s'han de convertir a tu, i no tu a ells. He fet de tu una muralla de bronze inexpugnable, que resistirà contra aquest poble. Quan t'assaltaran, no et podran abatre perquè jo et faré costat per salvar-te i alliberar-te, diu l'oracle del Senyor. Jo et salvaré de les mans dels malvats, et rescataré de les urpes dels violents».

Salm responsorial 58,2-3.4-5a.10-11.17.18 (R.: 17d)
Déu meu, allibereu-me dels enemics,
protegiu-me contra els qui m'ataquen,
deslliureu-me dels qui van amb males arts,
salveu-me dels homes sanguinaris.

R. Déu m'ha emparat a l'hora del perill.

Mireu com m'estan espiant,
com s'apleguen contra mi els poderosos,
sense haver-los fet cap mal, Senyor. R.

A vós estic mirant, ciutadella meva!
Déu és el meu castell.
Déu, que m'estima, em va al davant,
i em fa veure derrotats els enemics. R.

Jo cantaré la vostra ajuda,
aclamaré el vostre amor així que apunti el dia.
Heu estat per a mi la muralla
on m'he emparat a l'hora del perill. R.

Jo us canto, ciutadella meva!
Déu és el meu castell,
és el Déu que m'estima. R.

Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor:
Jo sóc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 10,38-42
Marta l'acollí. Maria ha escollit la millor part
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

O bé:

Evangeli Jo 11,19-27
Joc crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu».
Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?».
Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».

O bé:

Evangeli Jo 12,1-11
Marta servia, i un dels qui seien a taula era Llàtzer.
Maria ungí els peus de Jesús
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Bet-Hània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la casa s'omplí de l'olor d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-centes monedes de plata i ho donaven als pobres?» Això ho digué, no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué: «Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran d'amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els abandonaven a ells i creien en Jesús.