tag:blogger.com,1999:blog-53975878535646012092024-03-29T02:54:53.630+01:00LECTURES DE LA MISSAPROCLAMEM LA PARAULA DE DÉUUnknownnoreply@blogger.comBlogger890125tag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-47045628985287355302024-03-29T00:00:00.001+01:002024-03-29T00:00:00.251+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>29/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIVENDRES SANT: PASSIÓ DEL SENYOR
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<div>
<b>Lectura primera Is 52,13-53,12</b></div>
<div>
<i>Per les nostres faltes ha mort malferit</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
Mireu, el meu servent prosperarà, s'elevarà i serà posat molt amunt.
Així com tothom s'esglaià de veure'l, ja que, de tan desfigurat, ni tan
sols semblava un home, no tenia res d'humana la seva presència, així
també se n'admiraran tots els pobles, els reis no badaran boca quan
veuran amb els ulls allò que mai no s'havia contat, i sabran del cert la
cosa més inaudita. Qui ho pot creure, allò que hem sentit? A qui s'ha
revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant
d'ell com un rebrot, com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;
no tenia ni figura, ni res que es fes admirar, no tenia l'aspecte
atractiu, era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i
acostumat a la malaltia, semblant a aquells que ens repugna de mirar, el
menyspreàvem i el teníem per no-res.</div>
<div>
Tanmateix, ell portava les nostres malalties, i havia pres damunt seu
els nostres dolors; nosaltres el teníem per un home castigat que Déu
assota i humilia. Mentre ell, per les nostres faltes, moria malferit,
fet pols per les nostres culpes, complia la pena que ens torna la pau, i
les seves ferides ens curaven. Tots anàvem errants com un ramat que es
dispersa, cadascú seguia el seu camí, mentre el Senyor li infligia la
pena que tots nosaltres havíem merescut. Quan era maltractat, ell
s'humiliava i no obria la boca; com els anyells portats a matar, o les
ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca.
Se l'han endut de la presó i del tribunal, i, qui es preocupa de la
seva sort? Perquè fou segat d'entre els qui viuen, en pena de la
infidelitat del meu poble. L'han sepultat amb els injustos, l'han
enterrat amb els malfactors, a ell que no obrava amb violència ni tenia
mai als llavis la perfídia.</div>
<div>
El Senyor volgué que el sofriment el triturés. Quan haurà donat la vida
per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per
ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de
la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha
fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells;
per això li dono els altres per herència i tots seran el seu botí, ell
que s'ha entregat a la mort i ha estat comptat entre els infidels, quan
de fet prenia damunt seu el pecat de tots i intercedia a favor d'ells.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 30,2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R.: Lc 23,46)</b></div>
<div>
En vós, Senyor, m'emparo,</div>
<div>
que no en tingui un desengany.</div>
<div>
Allibereu-me, vós que sou bo;</div>
<div>
confio el meu alè a les vostres mans,</div>
<div>
vós, Déu fidel, m'heu rescatat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Pare, confio el meu alè a les vostres mans.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Soc la befa dels enemics,</div>
<div>
burla dels veïns,</div>
<div>
esglai dels coneguts.</div>
<div>
Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer,</div>
<div>
els seus cors m'han oblidat com si fos mort,</div>
<div>
em tenen per una eina que no és bona per a res. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però jo confio en vós, Senyor,</div>
<div>
us dic: «Sou el meu Déu,</div>
<div>
teniu el meu destí a les vostres mans;</div>
<div>
deslliureu-me dels enemics que em persegueixen». R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Deixeu veure al vostre servent</div>
<div>
la claror de la vostra mirada;</div>
<div>
salveu-me, per l'amor que em teniu.</div>
<div>
Sigueu valents, tingueu coratge,</div>
<div>
tots els qui espereu en el Senyor. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Lectura segona He 4,14-16;5,7-9</b></div>
<div>
<i>Aprengué què és obeir,</i></div>
<div>
<i>i es convertí en font de salvació eterna</i></div>
<div>
<i>per a tots els qui se li sotmeten</i></div>
<div>
Lectura de la carta als cristians hebreus</div>
<div>
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill
de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat
davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de
compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat
provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos
confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de
nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que
necessitem.<br />
Ell, Jesús, durant la seva vida mortal, s'adreçà a Déu, que el podia
salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb
llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el
Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat
sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li
sotmeten.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9</b></div>
<div>
Crist es feu per nosaltres obedient</div>
<div>
fins a la mort i una mort de creu.</div>
<div>
Per això Déu l'ha exalçat</div>
<div>
i li ha concedit aquell nom</div>
<div>
que està per damunt de tot altre nom.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 18,1-19,42</b></div>
<div>
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Agafaren Jesús i l'encadenaren</i></div>
<div>
C. En aquell temps, Jesús sortí amb els seus deixebles cap a l'altra
banda del torrent Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els
seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret,
perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Per això
Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns homes de la
guàrdia del temple, que li havien proporcionat els grans sacerdots i els
fariseus, i se n'hi anà. Venien amb llanternes i torxes i tots armats.
Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt, s'avançà i els
preguntà: + «Qui busqueu?» C. Li respongueren: S. «Jesús de Natzaret».
C. Els diu: + «Jo soc». C. També hi havia amb ells Judes, el qui el
traïa. Així que Jesús els digué: «Jo soc», retrocediren i caigueren per
terra. Jesús tornà a preguntar-los: + «Qui busqueu?» C. Li digueren: S.
«Jesús de Natzaret». C. Ell els respongué: + «Ja us he dit que jo soc.
Però si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se'n vagin lliurement».
C. S'havia de complir el que havia dit Jesús: «No n'he perdut ni un dels
que vós m'heu donat».<br />
Simó Pere es tragué una espasa que portava, atacà el criat del gran
sacerdot i li tallà l'orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús
digué a Pere: + «Guarda't l'espasa a la beina. No he de beure el calze
que el Pare m'ha donat?»</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Dugueren Jesús a la casa d'Anàs</i></div>
<div>
C. Llavors el destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i
amb la guàrdia dels jueus, agafaren Jesús, l'encadenaren i el dugueren a
la casa d'Anàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any.
Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Més val que un
sol home mori pel poble». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús.
Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, entrà amb Jesús al
pati del palau del gran sacerdot, mentre Pere es quedava fora, a
l'entrada. Per això l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, sortí a
fora, parlà amb la criada que guardava la porta i feu entrar Pere. La
criada digué llavors a Pere: S. «Vols dir que tu no ets també deixeble
d'aquest home?» C. Ell li diu: S. «No, no ho soc pas». C. Com que feia
fred, els criats i la guàrdia del temple havien encès un caliu de brasa i
s'estaven allà drets, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells.
Mentrestant el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i
sobre la doctrina que ensenyava. Jesús li contestà: + «Jo he parlat a
tot el món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple,
on es reuneixen tots els jueus, i no he parlat mai d'amagat. Per què em
pregunteu a mi? Interrogueu els qui m'han escoltat; ells saben quines
coses he dit». C. Així que Jesús hagué dit això, un dels guardes que
tenia al costat li donà una bufetada i l'escridassà dient-li: S. «És
aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?» C. Jesús li respongué:
+ «Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, per
què em pegues?»</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Vols dir que tu no ets també deixeble d'ell?</i></div>
<div>
<i>No, no ho soc</i></div>
<div>
C. Llavors Anàs l'envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot.
Mentrestant Simó s'estava dret escalfant-se. Li digueren: S. «Vols dir
que tu no ets també deixeble d'ell?» C. Ell ho negà: S. «No, no ho soc».
C. Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia
tallat l'orella, insistí: S. «Però si jo t'he vist a l'hort amb ell». C.
Pere tornà a negar-ho, i en aquell moment el gall cantà.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>La meva reialesa no és cosa d'aquest món</i></div>
<div>
C. Llavors dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori. Era la
matinada. Ells no entraren a l'edifici pagà del pretori, perquè, si es
contaminaven, aquell vespre no haurien pogut menjar l'anyell pasqual.
Per això sortí Pilat a trobar-los fora del pretori i els preguntà: S.
«Quina acusació porteu contra aquest home?» C. Ells li contestaren: S.
«Si aquest home no fes res de mal, ja no l'entregaríem». C. Pilat els
digué: S. «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos d'acord amb
la vostra Llei». C. Els jueus li respongueren: S. «Nosaltres no estem
autoritzats per a executar ningú». C. S'havia de complir el que havia
dit Jesús, indicant com havia de morir. Pilat se'n tornà a l'interior
del pretori, feu cridar Jesús i li digué: S. «Ets tu el rei dels jueus?»
C. Jesús contestà: + «Surt de vós, això que em pregunteu, o són
d'altres els qui us ho han dit de mi?» C. Respongué Pilat: S. «Jo, no
soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui
t'han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». C. Jesús
respongué: + «La meva reialesa no és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest
món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus.
I és que la meva reialesa no és d'aquí». C. Pilat li digué: S. «Per
tant, vols dir que ets rei». C. Jesús contestà: + «Teniu raó: jo soc
rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he
nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat
escolten la meva veu». C. Li diu Pilat: S. «I la veritat, què és?» C. I
després de fer aquesta pregunta, Pilat se n'anà altra vegada a fora, a
trobar els jueus per dir-los: S. «Jo no li trobo res per poder-lo
inculpar. Però ja que és costum d'indultar-vos algú en ocasió de la
Pasqua, si voleu, us indultaré el rei dels jueus». C. Ells tornaren a
cridar: S. «Aquest no: volem Barrabàs». C. Barrabàs era un bandoler.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Salve, rei dels jueus</i></div>
<div>
C. Llavors Pilat feu assotar Jesús. Els soldats li posaren al front una
corona d'espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de
porpra, anaven passant davant d'ell i li deien: S. «Salve, rei dels
jueus». C. I li donaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: S.
«Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per poder-lo
inculpar». C. Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el
mantell de porpra. Pilat els diu: S. «Aquí teniu l'home». C. Quan els
grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren, cridaren: S.
«Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Emporteu-vos-el i
crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobo res per poder-lo inculpar». C.
Els jueus li contestaren: S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons
aquesta Llei mereix pena de mort, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu».
C. Quan Pilat sentí això agafà encara més por. Se'n tornà dins el
pretori i digué a Jesús: S. «D'on ets tu?» C. Però Jesús no li tornà
contesta. Li diu Pilat: S. «A mi no em parles? No saps que tinc
autoritat per deixar-te lliure o per crucificar-te?» C. Jesús respongué:
+ «No tindríeu cap mena d'autoritat sobre mi si no us l'haguessin
concedida de més amunt. Per això el qui m'ha entregat a les vostres mans
és més culpable».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Fora, fora, crucifiqueu-lo</i></div>
<div>
C. A partir d'aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure. Però els
jueus cridaren: S. «Si deixeu lliure aquest home és que no aneu a favor
del Cèsar, perquè tothom qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar». C.
Quan Pilat sentí aquestes paraules feu sortir a fora Jesús, l'assegué
en una estrada al lloc conegut amb el nom d'Empedrat, en hebreu Gabata.
Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als
jueus: S. «Aquí teniu el vostre rei». C. Ells cridaren: S. «Fora, fora,
crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Jo haig de crucificar el vostre
rei?» C. Els grans sacerdots respongueren: S. «No tenim cap rei fora del
Cèsar». C. Llavors Pilat els l'entregà per a crucificar-lo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>El crucificaren i amb ell en crucificaren dos més</i></div>
<div>
C. Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a
l'indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota.
Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a
banda i banda amb Jesús al mig. Pilat feu escriure un rètol i el feu
posar a la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus».
Molts dels jueus el llegiren, perquè l'indret on havia estat crucificat
Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol era escrit en hebreu,
en llatí i en grec. Els grans sacerdots digueren a Pilat: S. «No hi
poseu: "El rei dels jueus", sinó: "Aquest deia que era el rei dels
jueus"». C. Pilat contestà: S. «Això que he escrit, ja està escrit».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Es reparteixen entre ells els meus vestits</i></div>
<div>
C. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, recolliren el seu
mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la
túnica, que era sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix. I es
digueren entre ells: S. «No l'esquincem; sortegem-la a veure a qui
toca». C. S'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «Es reparteixen
entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba». I els
soldats ho feren així.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare</i></div>
<div>
C. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva
mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva
mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la
mare: + «Dona, aquí tens el teu fill». C. Després digué al deixeble: +
«Aquí tens la teva mare». C. I d'aleshores ençà el deixeble l'acollí a
casa seva.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Tot s'ha complert</i></div>
<div>
C. Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que
calia, perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura digué: +
«Tinc set». C. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren
la punta d'un manat d'hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi
acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: +
«Tot s'ha complert». C. Llavors inclinà el cap i lliurà l'esperit.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>A l'instant en sortí sang i aigua</i></div>
<div>
C. Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les
creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una
diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les
cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i
trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat
crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adonaren que ja
era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà
una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dona
testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que
això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament:
tot això succeí perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: «No
li han de trencar cap os». I un altre lloc de l'Escriptura diu:
«Miraran aquell que han traspassat».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques</i></div>
<div>
C. Després d'això, Josep d'Arimatea, que era dels seguidors de Jesús,
però d'amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l'autorització per
endur-se'n el cos. Pilat ho permeté. Josep hi anà i tragué el cos de la
creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrere havia visitat Jesús
de nit, i portà unes cent lliures d'espècies, barreja de mirra i àloes.
Tots dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol de
lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus d'enterrar
els difunts. En un hort vora l'indret on havien crucificat Jesús, hi
havia un sepulcre nou, on encara no havia estat enterrat ningú. Com que
el sepulcre era a prop, van posar-hi Jesús, ja que al capvespre del
divendres començava el repòs entre els jueus.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-33465701139662395052024-03-28T00:00:00.001+01:002024-03-28T00:00:00.141+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>28/03/2024 <br /><h3 class="post-title entry-title">
DIJOUS SANT: MISSA VESPERTINA DE LA CENA DEL SENYOR
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/dijous-sant.html" style="text-decoration: none;">Missa crismal</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Ex 12,1-8.11-14</b></div>
<div>
<i>El ritu del sopar pasqual</i></div>
<div>
Lectura del llibre de l'Èxode</div>
<div>
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país
d'Egipte: «Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos
de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu
d'aquest mes, que cada família, cada casa, prengui un anyell o un
cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb la
família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones.
Compteu quants en calen per menjar-se'l. Que sigui mascle, sense tara, i
que no tingui més d'un any. Podeu prendre igual un anyell que un
cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui
formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollin al capvespre
d'aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i
a la llinda de les cases on se'l menjaran.</div>
<div>
Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb
pans sense llevat i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits,
amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l'heu de menjar a
corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el "pas" del
Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els
primogènits d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré
justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà
un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang "passaré"
enllà i, al moment que jo castigui el país d'Egipte, no caurà damunt
vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i
celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les
generacions el celebrin com una institució perpètua"».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16)</b></div>
<div>
Com podria retornar al Senyor</div>
<div>
tot el bé que m'ha fet?</div>
<div>
Invocant el seu nom,</div>
<div>
alçaré el calze per celebrar la salvació.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El calze de la benedicció</div>
<div>
és comunió amb la sang de Crist.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen.</div>
<div>
Ah, Senyor, soc el vostre servent,</div>
<div>
ho soc des del dia que vaig néixer,</div>
<div>
vós em trencàreu les cadenes. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,</div>
<div>
invocant el vostre nom,</div>
<div>
compliré les meves prometences,</div>
<div>
ho faré davant el poble. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Lectura segona 1C 11,23-26</b></div>
<div>
<i>Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze,</i></div>
<div>
<i>anunciem la mort del Senyor</i></div>
<div>
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint</div>
<div>
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a
vosaltres, ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser
entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué:
«Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu
memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest
calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en
beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada
que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor
fins que torni.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jo 13,34</b></div>
<div>
Us dono un manament nou, diu el Senyor:</div>
<div>
Que us estimeu els uns als altres</div>
<div>
tal com jo us he estimat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 13,1-15</b></div>
<div>
<i>Jesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia
arribat la seva hora, la de passar d'aquest món al Pare. Ell que sempre
havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els
estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de
Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient
que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que
venia de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i
se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a
rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que
duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu:
«Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no
entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la
vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento,
tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em
renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li
respon: «Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net
tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia
qui l'havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.</div>
<div>
Després de rentar-los els peus, quan s'hagué posat el mantell i assegut a
taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu
"Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si, doncs, jo,
que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us
ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres
ho feu tal com jo us ho he fet».</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-50537692996227769932024-03-27T00:00:00.001+01:002024-03-27T00:00:00.233+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>27/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMECRES SANT
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<div>
<b>Lectura primera Is 50,4-9a</b></div>
<div>
<i>No he amagat la cara davant les ofenses</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
El Senyor-Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre, em desvetlla l'orella,
perquè escolti com un deixeble.<br />
El Senyor m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet
enrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui
m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i
escopinades.<br />
El Senyor m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una
roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el
jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem
plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acosti. Déu, el Senyor,
em defensa: qui em podrà condemnar?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 68,8-10.21-22.31 i 33-34 (R.: 14c i b)</b></div>
<div>
Per vós he d'aguantar els escarnis,</div>
<div>
i abaixo els ulls, avergonyit;</div>
<div>
els meus germans em consideren foraster,</div>
<div>
em desconeixen els meus familiars.</div>
<div>
El zel del vostre temple em consumia,</div>
<div>
i he hagut de rebre els insults</div>
<div>
dels qui us ultratgen.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Senyor, vós que estimeu tant,</div>
<div>
escolteu-me en aquesta hora propícia.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
No hi ha bàlsam capaç d'amorosir</div>
<div>
les ferides incurables del meu cor.</div>
<div>
He esperat en va qui em compadís,</div>
<div>
no trobo ningú que em consoli.</div>
<div>
Em tiren fel al menjar,</div>
<div>
i vinagre a la beguda. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,</div>
<div>
reconeixeran la grandesa del Senyor.</div>
<div>
Se n'alegraran els humils quan ho vegin,</div>
<div>
els qui busquen Déu sincerament diran:</div>
<div>
«Tingueu llarga vida».</div>
<div>
El Senyor escolta sempre els desvalguts,</div>
<div>
no té abandonats els seus captius. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli</b></div>
<div>
Salve, Rei nostre;</div>
<div>
només vós us heu compadit de nosaltres.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Mt 26,14-25</b></div>
<div>
<i>El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell,</i></div>
<div>
<i>però ai de l'home que el traeix</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu</div>
<div>
En aquell temps, un dels dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a
trobar els grans sacerdots i els digué: «Estic disposat a entregar-vos
Jesús. Què em voleu donar?» Ells li pagaren trenta monedes de plata, i
des d'aleshores buscaven una ocasió per entregar-lo.</div>
<div>
El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: «On voleu
que us preparem el sopar per menjar l'anyell pasqual?» Ell respongué:
«Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: El mestre diu: El meu
moment s'acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa
teva». Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen
el sopar pasqual.<br />
Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: «Us ho
dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». Ells començaren a
dir-li, un per un, molt entristits: «No soc pas jo, Senyor?» Jesús
contestà: «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el
qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien
predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li
valdria no haver nascut». Judes, el qui el traïa, li preguntà: «No soc
pas jo, rabí?» Jesús li contestà: «Sí que ho ets».<br />
<br />
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/dijous-sant.html" style="text-decoration: none;">Missa crismal</a></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-11691863872142935092024-03-26T00:00:00.001+01:002024-03-26T00:00:00.260+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>26/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMARTS SANT
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<div>
<b>Lectura primera Is 49,1-6</b></div>
<div>
<i>T'he fet llum de tots els pobles,</i></div>
<div>
<i>perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
Escolteu-me, illes i costes, estigueu atents, pobles llunyans: Abans de
néixer, el Senyor em cridà, quan era al si de la mare, ell pronuncià el
meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb
l'ombra de la seva mà, feu de mi una fletxa aguda, em guardà en el seu
buirac, i em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu».</div>
<div>
Jo estava pensant: «M'he cansat en va, he consumit les meves forces per
no res. De fet el Senyor sostenia la meva causa, el meu Déu em guardava
la recompensa».<br />
El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i
fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d'Israel; m'he sentit
honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria: però ara
ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les
tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel; t'he fet llum
de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de
la terra».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17 (R.: 15a)</b></div>
<div>
En vós m'emparo, Senyor,</div>
<div>
que no en tingui un desengany.</div>
<div>
Deslliureu-me, traieu-me del perill,</div>
<div>
vós que sou bo; escolteu i salveu-me.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Sigueu el meu castell de refugi,</div>
<div>
la meva roca salvadora.</div>
<div>
Per a mi sou penyal i plaça forta.</div>
<div>
Déu meu,</div>
<div>
traieu-me de les mans de l'injust. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Vós sou la meva esperança, Déu meu,</div>
<div>
he confiat en vós, Senyor, des de petit.</div>
<div>
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,</div>
<div>
acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
D'un cap a l'altre del dia els meus llavis</div>
<div>
diran a tothom com m'ajudeu;</div>
<div>
vós m'heu salvat tantes vegades;</div>
<div>
qui les podria comptar!</div>
<div>
M'instruïu, Déu meu, des de petit,</div>
<div>
i encara avui us proclamo admirable. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli</b></div>
<div>
Salve, Rei nostre,</div>
<div>
obedient al Pare;</div>
<div>
vós heu estat portat com un anyell a la mort de creu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 13,21-33.36-38</b></div>
<div>
<i>Un de vosaltres em trairà...</i></div>
<div>
<i>Quan el gall cantarà m'hauràs negat tres vegades</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es
contorbà i afirmà: «Us dic amb tota veritat que un de vosaltres em
trairà». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no es
podien imaginar de qui ho deia. Un dels deixebles, aquell que Jesús
estimava, era reclinat vora la falda de Jesús. Simó Pere, doncs, li fa
senyes perquè li demani de qui parla. Ell es tomba bonament sobre el pit
de Jesús i li diu: «Senyor, qui és?» Jesús li respon: «És aquell a qui
donaré el tros de pa que ara sucaré». Llavors Jesús sucà el pa i el donà
a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrera el pa,
Satanàs entrà dintre d'ell. Jesús li diu: «Fes més de pressa això que
estàs fent». Ningú dels qui eren a taula no entengueren perquè Jesús li
deia això. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns pensaven
que Jesús volia dir que comprés tot el que calia per a la festa, o que
donés alguna cosa als pobres. Ell es menjà aquell tros de pa i sortí de
seguida. Era de nit.</div>
<div>
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és
glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell és
que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Em buscareu,
però ara us dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: "Allà on
jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"». Simó Pere li diu: «Senyor, on
aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me allà on jo vaig.
M'hi seguiràs més tard». Li diu Simó Pere: «Senyor, per què no us puc
seguir ara mateix? Estic disposat a donar la vida per vós». Jesús li
respon: «Tu vols donar la vida per mi? T'ho dic amb tota veritat: Quan
el gall cantarà, m'hauràs negat tres vegades».<br />
<br />
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/dijous-sant.html" style="text-decoration: none;">Missa crismal</a></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-34463268836983345142024-03-25T00:00:00.001+01:002024-03-25T00:00:00.282+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>25/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DILLUNS SANT
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<div>
<b>Lectura primera Is 42,1-7</b></div>
<div>
<i>No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres
possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat
en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni
alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que
s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb
fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la
terra, fins que les illes esperin les seves decisions».</div>
<div>
Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l'ha desplegat, que fixa la terra
amb la seva vegetació, que dona el respir a la gent que hi habita, i
l'alè als qui s'hi passegen, declara això: «Jo, el Senyor, t'he cridat
bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et designo aliança
del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han
quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del
calabós els qui vivien a la fosca».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 26,1.2.3.13-14 (R.: 1a)</b></div>
<div>
El Senyor m'il·lumina i em salva,</div>
<div>
qui em pot fer por?</div>
<div>
El Senyor és el mur</div>
<div>
que protegeix la meva vida,</div>
<div>
qui em pot esfereir?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El Senyor m'il·lumina i em salva.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Quan m'envesteixen homes malvats</div>
<div>
per devorar les meves carns,</div>
<div>
són ells, els enemics, els meus rivals,</div>
<div>
els qui ensopeguen i cauen. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,</div>
<div>
el meu cor no temeria;</div>
<div>
per més que em declaressin la guerra,</div>
<div>
jo em sentiria confiat. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
N'estic cert, fruiré en la vida eterna</div>
<div>
de la bondat que em té el Senyor.</div>
<div>
Espera en el Senyor!</div>
<div>
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi!</div>
<div>
Espera en el Senyor! R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli</b></div>
<div>
Salve, Rei nostre;</div>
<div>
només vós us heu compadit de nosaltres.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 12,1-11</b></div>
<div>
<i>Deixeu-la estar; si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran d'amortallar</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Betània, on vivia Llàtzer,
aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren
un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era
Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard
autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la
casa s'omplí de l'olor d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes
Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest
perfum per tres-cents denaris i ho donaven als pobres?» Això ho digué,
no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell
guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué:
«Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran
d'amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em
tindreu».</div>
<div>
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi
anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia
ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren
de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els
abandonaven a ells i creien en Jesús.<br />
<br />
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/dijous-sant.html" style="text-decoration: none;">Missa crismal</a></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-23851273849588543152024-03-24T00:00:00.001+01:002024-03-24T00:00:00.247+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>24/03/2024 <div>
<h3 class="post-title entry-title" style="color: #11304c; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif; font-size: 17px; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px; position: relative;">
DIUMENGE DE RAMS</h3>
<h3 class="post-title entry-title" style="color: #11304c; font-family: "Trebuchet MS", Trebuchet, sans-serif; font-size: 17px; font-stretch: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px; position: relative;">
PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle B</h3>
<div>
<br /></div>
<b>COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM</b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Evangeli Mc 11,1-10</b></div>
<div>
<i>Beneït el qui ve en nom del Senyor</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Marc</div>
<div>
Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Betfagé i Betània, cap a la muntanya
de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest
encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i així que hi entrareu
trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i
porteu-lo. Si algú us preguntava: Per què ho feu?, digueu-li: el Senyor
l'ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.»</div>
<div>
Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d'una casa,
i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «Què feu, que
deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i
els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus
mantells i ell hi puja.</div>
<div>
Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien
dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna.
Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare
David, que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del cel.»</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>O bé:</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 12,12-16</b></div>
<div>
<i>No tinguis por, ciutat de Sió:</i></div>
<div>
<i>Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en un pollí d'ase</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, la gentada que havia vingut a la festa, quan va saber
que Jesús arribava a Jerusalem, collí palmes i sortí a rebre'l cridant:
«Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel.» Jesús
trobà un pollí i va pujar-hi tal com diu l'Escriptura: «No tinguis por,
ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en un pollí
d'ase.»<br />
De moment els deixebles no en sabien res, d'això, però quan Jesús ja
havia estat glorificat, recordaren que l'Escriptura deia tot això d'ell,
i que això mateix era el que ells li havien fet.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>MISSA DE LA PASSIÓ</b></div>
<div>
<br /></div>
<img height="95" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYvf7NDgbAnBi5yDeFqdT_VqCZamN_GN-3_0ntFHdfiWQg7RnmyWVPHmrZDPZJ3CuYRwlPoLWsamfOKm8aHlPfRCUXbprDRN4El9UTbUhb3atXDgoWuMojo75iTA4D9z94xPpJZQj-P14/s800/Crist%252520tetramorf%252520DETALL.jpg" width="100" /><br />
<div>
<b>Lectura primera Is 50,4-7</b></div>
<div>
<i>No he amagat la cara davant les ofenses</i></div>
<div>
<i>i sé que no quedaré avergonyit</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l'orella,
perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui
m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la
cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no
em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no
quedaré avergonyit.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)</b></div>
<div>
Tots els qui em veuen es riuen de mi,</div>
<div>
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:</div>
<div>
«S'ha adreçat al Senyor; que l'alliberi, doncs;</div>
<div>
que el salvi, si tant se l'estima».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
M'envolta una munió de gossos,</div>
<div>
em rodeja un estol de malfactors,</div>
<div>
m'han lligat les mans i els peus,</div>
<div>
puc comptar tots els meus ossos. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Es reparteixen entre ells els meus vestits,</div>
<div>
es juguen als daus la meva roba.</div>
<div>
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;</div>
<div>
força meva, cuiteu a defensar-me. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Anunciaré als meus germans el vostre nom,</div>
<div>
us lloaré enmig del poble reunit.</div>
<div>
Fidels del Senyor, lloeu-lo,</div>
<div>
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,</div>
<div>
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Lectura segona Fl 2,6-11</b></div>
<div>
<i>Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat</i></div>
<div>
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips</div>
<div>
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la
condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de
captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins a
acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom,
al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu
Pare.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9</b></div>
<div>
Crist es feu per nosaltres obedient</div>
<div>
fins a la mort i una mort de creu.</div>
<div>
Per això Déu l'ha exalçat</div>
<div>
i li ha concedit aquell nom</div>
<div>
que està per damunt de tot altre nom.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Mc 14,1-15,47</b></div>
<div>
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Discutien quina seria la manera més astuta d'apoderar-se de Jesús i matar-lo</i></div>
<div>
C. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels Àzims, els
grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien quina seria la manera
més astuta d'apoderar-se de Jesús i de matar-lo. Deien: S. «No podem
fer-ho en un acte de la festa; potser el poble s'avalotaria».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>S'ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat</i></div>
<div>
C. A Betània, a casa de Simó el leprós, mentre Jesús era a taula, vingué
una dona amb un gerret d'alabastre que contenia un perfum preuadíssim
de nard autèntic. La dona trencà l'alabastre i vessà el perfum sobre el
cap de Jesús. Alguns s'ho miraren malament i comentaven entre ells: S.
«Per què malgastar el perfum d'aquesta manera? S'hauria pogut vendre per
més de tres-cents denaris i donar-ho als pobres». C. I estaven
disgustats amb ella. Però Jesús digué: + «Deixeu-la estar. Per què la
inquieteu? Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu
sempre amb vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però a mi,
no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s'ha
anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat. Us ho dic
amb tota veritat: Quan aquesta bona nova serà proclamada a tot el món,
també diran això que ha fet aquesta dona, perquè Déu li ho tingui
present».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga</i></div>
<div>
C. Judes Iscariot, un dels dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots
per entregar-los Jesús. Ells se n'alegraren i prometeren de donar-li una
paga. I buscava com podria fer-ho en un bon moment.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>On m'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els meus deixebles?</i></div>
<div>
C. El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els
deixebles digueren a Jesús: S. «On voleu que anem a preparar-vos el
lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?» C. Ell envià dos dels seus
deixebles amb aquesta consigna: + «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un
home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al
cap de casa: El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar
l'anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa
una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el
sopar». C. Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren
tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi</i></div>
<div>
C. Cap al tard, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué
tot menjant: + «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà,
un que menja amb mi». C. Ells es posaren tots tristos i començaren a
dir-li, un per un: S. «No soc pas jo?» C. Jesús els digué: + «Un dels
dotze que suca amb mi en el mateix plat. El Fill de l'home fa el camí
que les Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el
traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Això és el meu cos. Això és la meva sang, la sang de l'aliança</i></div>
<div>
C. I mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els
el donà i digué: + «Preneu-lo: això és el meu cos». C. Després prengué
un calze, digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I
els digué: + «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per
tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest
fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de
Déu».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades</i></div>
<div>
C. Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les
Oliveres. I Jesús els digué: + «Tots tindreu un desengany, perquè
l'Escriptura diu: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però,
quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li
digué: S. «Ni que tots es desenganyin, jo, no». C. Jesús li respongué: +
«T'ho dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del
segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades». C. Però ell insistia:
S. «Ni que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els altres
deien el mateix.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Començà a sentir-se esglaiat i abatut</i></div>
<div>
C. Arribaren a una propietat anomenada Guet-Semaní, i Jesús diu als
deixebles: + «Seieu aquí mentre jo prego». C. Prengué amb ell Pere,
Jaume i Joan, i començà de sentir-se esglaiat i abatut. I els digué: +
«Sento una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i
vetlleu». C. Ell s'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i
pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia: +
«Abbà, Pare, a vós tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però
que no es faci el que jo vull, sinó el que vós voleu». C. Després va
cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «Simó, dorms? No
has estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que no
caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot; però l'home és
feble». C. Se n'anà una altra vegada i pregà repetint les mateixes
paraules. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els
pesaven, i no sabien què respondre-li. Ve després per tercera vegada i
els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha arribat l'hora,
el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos,
anem, que el qui em traeix ja és aquí».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur</i></div>
<div>
C. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels
dotze. L'acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part
dels grans sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia
donat aquesta contrasenya: S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo i
emporteu-vos-el ben segur». C. Tot seguit se li acosta i li diu: S.
«Rabí». C. I el besà. Ells detingueren Jesús. Però un dels presents
desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran
sacerdot. Jesús els digué: + «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i
garrots, com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al
temple ensenyant i mai no em detinguéreu. És que s'havien de complir les
Escriptures». C. Llavors tots el deixaren sol i fugiren. El seguia un
jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà el llençol i
fugí tot nu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Ets tu el Messies, el Fill d'aquell que és beneït?</i></div>
<div>
C. S'endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s'hi reuniren tots
els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el
seguia de lluny fins al pati interior del palau del gran sacerdot, i
s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc. Els grans
sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra Jesús per
condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè, tot i que eren
molts els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no
concordaven. També s'alçaren alguns que presentaven aquesta falsa
acusació: S. «Nosaltres vam sentir que deia això: Jo destruiré aquest
santuari, fet de mà d'homes, i en tres dies en reconstruiré un altre, no
fet de mà d'homes». C. Però ni així no concordava la seva declaració.
Llavors el gran sacerdot s'aixecà, es posà al mig i preguntà a Jesús: S.
«No et vols defensar de res? Què ens dius de les acusacions que et fan
aquests testimonis?» C. Però ell callava i no es defensava de res.
Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta pregunta: S. «Ets tu el
Messies, el fill d'aquell que és beneït?» C. Jesús respongué: + «Sí que
el soc, i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i
venint enmig dels núvols del cel». C. Però el gran sacerdot s'esquinçà
els vestits tot dient: S. «Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres
mateixos heu sentit la blasfèmia. Què us en sembla?» C. Tots van
sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren a escopir-lo, a
tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: S. «Profetitza».
C. I els guardes li donaven bufetades.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>No conec de res aquest home de qui parleu</i></div>
<div>
C. Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran
sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l mira bé i diu: S. «Tu
també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús». C. Però ell ho negà i
digué: S. «No sé res d'això que em parles». C. Sortí a fora, cap al
vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure'l, començà una altra
vegada a dir als qui eren allà: S. «Aquest home és d'ells». C. Pere
tornà a negar-ho. Poc després els qui eren allà li tornaren a dir: S.
«Segur que ho ets. Se't coneix fins i tot que ets galileu». C. Ell es
posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de
res aquell home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una
altra vegada, i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans del segon
cant del gall, m'hauràs negat tres vegades», i esclatà en plors.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Voleu que us indulti el rei dels jueus?</i></div>
<div>
C. Tot seguit, de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del
poble i els mestres de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió,
encadenaren Jesús, el dugueren i l'entregaren a Pilat. Pilat
l'interrogà: S. «Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué: + «Sí,
teniu raó». C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors
Pilat li preguntà altra vegada: S. «No et vols defensar de res? Mira
quantes acusacions et fan». C. Però Jesús ja no li respongué res més,
tant, que Pilat n'estava sorprès. Cada any, per la festa, Pilat els
indultava el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs,
empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els
disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els
concedís el que solia fer. Pilat els digué: S. «Voleu que us indulti el
rei dels jueus?» C. Perquè s'adonà que els grans sacerdots li havien
entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots excitaren la gent
perquè fessin indultar Barrabàs. Pilat tornà a parlar-los i els deia: S.
«I de Jesús, que teniu per rei dels jueus, què n'he de fer?» C. La gent
cridà: S. «Crucifiqueu-lo». C. Pilat, volent acontentar la gent, els
deixà lliure Barrabàs, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar,
perquè el crucifiquessin.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>El coronaren amb una corona d'espines que havien teixit</i></div>
<div>
C. Els soldats el conduïren a l'interior del pati del palau, que és el
pretori, convocaren tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren
amb una corona d'espines que havien teixit i es posaren a saludar-lo: S.
«Salve, rei dels jueus». C. Després li pegaven al cap amb una canya,
l'escopien i s'agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la burla,
li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se
l'endugueren a fora per crucificar-lo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Portaren Jesús a l'indret del Gólgota</i></div>
<div>
C. I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena,
pare d'Alexandre i de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren
Jesús a l'indret del Gólgota, que, traduït, vol dir «lloc de la
Calavera».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>El van comptar entre els delinqüents</i></div>
<div>
C. I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre. El
crucificaren i es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus, a
veure què treia cadascun. Era mig matí quan el crucificaren. En un
rètol constava la causa de la seva condemna: «El rei dels jueus».
Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un
altre a la seva esquerra.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix</i></div>
<div>
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aire de mofa i
deien: S. «Ah, tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres
dies, salva't tu mateix i baixa de la creu». C. També se'n burlaven els
grans sacerdots comentant amb els mestres de la Llei: S. «Ell que
salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el
rei d'Israel, que baixi ara de la creu, i nosaltres, quan ho veurem,
creurem en ell». C. També li feien retrets els qui havien estat
crucificats amb ell.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Jesús llançà un gran crit i expirà</i></div>
<div>
C. Arribat el migdia s'estengué per tota la terra una fosca fins a mitja
tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: + «Elohi, Elohi,
lamà sabactani?» C. Que traduït vol dir: + «Déu meu, Déu meu, per què
m'heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren allí deien: S. «Mireu com
crida Elies». C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al
capdamunt d'una canya perquè begués, i deia: S. «Deixeu, a veure si ve
Elies a desclavar-lo». C. Jesús llançà un gran crit i expirà.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
C. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos
trossos de dalt a baix. El centurió, que estava dret davant d'ell, quan
veié com havia expirat digué: S. «És veritat; aquest home era Fill de
Déu». C. També hi havia unes dones mirant-s'ho de lluny. Entre elles hi
havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i
Salomé, que havien seguit Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els
seus propis recursos; n'hi havia també moltes altres, que havien pujat
amb ell a Jerusalem.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>Josep feu rodolar una pedra per tancar l'entrada del sepulcre</i></div>
<div>
C. Ja cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs
del dissabte, Josep d'Arimatea, membre honorable del sanedrí, que
esperava també el Regne de Déu, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a
demanar-li el cos de Jesús. Pilat s'estranyà que ja fos mort. Cridà el
centurió per informar-se'n, i un cop ho sabé per ell, donà el cos a
Josep. Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l'amortallà amb el
llençol, i el posà en un sepulcre tallat a la roca. Després feu rodolar
una gran pedra per tancar l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i
Maria de Josep miraven on l'enterraven.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-25149250121209989582024-03-23T00:00:00.001+01:002024-03-23T00:00:00.134+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>23/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-cinquena-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La resurrecció de Llàtzer»</a><br /><br /><div><b>Lectura primera Ez 37,21-28</b></div><div><i>En faré un sol poble</i></div><div>Lectura de la profecia d'Ezequiel</div><div>Això
diu el Senyor Déu: «Jo prendré el poble d'Israel dispersat enmig
d'altres pobles, els aplegaré de tot arreu i els faré venir a la seva
terra. I quan seran al meu país, a les muntanyes d'Israel, en faré un
sol poble i tindran un sol rei. No formaran ja dos pobles i dos
reialmes. No tornaran a contaminar-se amb el seus ídols detestables i
amb les seves infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d'apostasia,
els purificaré, i seran el meu poble i jo seré el seu Déu.</div><div>El
meu servent David serà el seu rei, tots tindran un sol pastor i seguiran
els meus preceptes, guardaran els meus decrets i els compliran.
Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent, on els seus
pares havien habitat; hi habitaran ells, els seus fills i els fills dels
seus fills, i el meu servent David serà per sempre el seu sobirà. Faré
amb ells una aliança de pau, que durarà sempre. Els multiplicaré i
posaré per sempre entre ells el meu santuari; tindré enmig d'ells el meu
tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan hauré
posat per sempre el meu santuari entre ells, tots els pobles estrangers
sabran que jo, el Senyor, santifico el poble d'Israel».</div><div><br /></div><div><b>Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)</b></div><div>Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,</div><div>anuncieu-la lluny, a les illes:</div><div>«El qui havia dispersat Israel l'aplegarà,</div><div>i el guardarà com un pastor el seu ramat».</div><div><br /></div><div>R. El Senyor ens guardarà,</div><div>com un pastor guarda el seu ramat.</div><div><br /></div><div>El Senyor ha redimit Israel,</div><div>l'allibera de les mans dels més forts.</div><div>Vindran a les altures de Sió cridant de goig,</div><div>sota la llum de l'abundor del Senyor. R.</div><div><br /></div><div>Dansaran d'alegria les noies</div><div>i estaran contents joves i vells;</div><div>«canviaré el dol en dies de festa,</div><div>els consolaré de les penes i els alegraré». R.</div><div><br /></div><div><b>Vers abans de l'evangeli Ez 18,31</b></div><div>Llenceu lluny de vosaltres totes les infidelitats</div><div>que us aparten de mi, diu el Senyor,</div><div>i feu-vos un cor nou i un esperit nou.</div><div><br /></div><div><b>Evangeli Jo 11,45-56</b></div><div><i>Jesús havia d'aplegar tots els fills de Déu dispersos</i></div><div>Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div><div>En
aquell temps, molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i
veieren el que va fer Jesús cregueren en ell. Però alguns anaren a
contar als fariseus el que Jesús havia fet. Els grans sacerdots i els
fariseus convocaren el consell del sanedrí i preguntaven: «Què podríem
fer? Aquest home fa massa miracles. Si el deixem estar, tothom creurà en
ell, i vindran els romans a destruir el lloc sant i tot el nostre
poble». Un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els
digué: «No hi enteneu res, vosaltres. No se us acut que val més que mori
un sol home per tots, abans que no desaparegui tot el nostre poble!»
Això Caifàs no ho deia pel seu compte: com que aquell any era gran
sacerdot, profetitzava que Jesús havia de morir pel poble. De fet, Jesús
havia de morir pel seu poble i també per aplegar tots junts els fills
de Déu dispersos. Per això aquell dia acordaren que el matarien.</div><div>Des
d'aleshores Jesús ja no es deixava veure públicament a Jerusalem; se
n'anà a una regió vora el desert, al poble d'Efraïm, i s'hi estava amb
els seus deixebles. S'acostava la Pasqua dels jueus, i molts del país
pujaven a Jerusalem ja abans de la Pasqua, per poder-la celebrar en
l'estat de puresa que la Llei exigia. Miraven si Jesús havia vingut i,
tot conversant en el recinte del temple, es preguntaven entre ells: «Què
us en sembla? Oi que no vindrà a la festa?»</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-67445438350378566842024-03-22T00:00:00.001+01:002024-03-22T00:00:00.132+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>22/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIVENDRES DE LA SETMANA V DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-cinquena-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La resurrecció de Llàtzer»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Jr 20,10-13</b></div>
<div>
<i>El Senyor em fa costat com un guerrer invencible</i></div>
<div>
Lectura del llibre de Jeremies</div>
<div>
Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen:
«Vosaltres que teniu amb ell un pacte d'amistat, denuncieu-nos-el,
perquè el puguem denunciar, seguiu-lo de prop: potser es deixarà
enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d'ell».</div>
<div>
Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui
em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan
confosos del seu fracàs, que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.
Senyor de l'univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot
l'interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós
que jo he confiat la meva causa. Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell
salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.5-6.7 (R.: cf. 7)</b></div>
<div>
Us estimo, Senyor. Vós m'enfortiu,</div>
<div>
roca i muralla que em deslliura.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. En veure'm en perill,</div>
<div>
clamo al Senyor, i ell m'escolta.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Déu meu, penyal on m'emparo,</div>
<div>
escut i força que em salva.</div>
<div>
Rodejat d'adversaris delirants,</div>
<div>
clamo al Senyor,</div>
<div>
crido auxili d'entre els enemics. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Les onades de la mort m'envoltaven,</div>
<div>
sentia l'esglai dels torrents de Belial;</div>
<div>
m'estrenyia amb el seu llaç</div>
<div>
el Regne dels morts,</div>
<div>
davant mateix tenia els seus paranys. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En veure'm en perill, clamo al Senyor,</div>
<div>
crido socors al meu Déu,</div>
<div>
i des del seu palau escolta el meu clam,</div>
<div>
el meu crit li arriba al cor. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b</b></div>
<div>
Les vostres paraules, Senyor,</div>
<div>
són esperit i són vida,</div>
<div>
vós teniu paraules de vida eterna.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 10,31-42</b></div>
<div>
<i>Intentaren d'agafar-lo, però se'ls escapà de les mans</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar Jesús.
Ell els digué: «M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu
Pare. Per quina d'aquestes obres em voleu apedregar?» Els jueus li
respongueren: «No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per les
teves blasfèmies, perquè tu, que ets un home, et fas Déu». Jesús els
digué: «No heu vist que en la vostra Llei hi ha escrites aquestes
paraules: "Jo declaro que vosaltres sou déus"? I no podem pas negar el
valor de l'Escriptura. Per tant, si Déu ha dit: "vosaltres sou déus" a
aquells a qui adreçava les seves paraules, a mi, que el Pare ha
consagrat i ha enviat al món, per què m'acuseu de blasfem quan declaro
que soc Fill de Déu? Si el que jo faig no és obra del meu Pare, no em
cregueu, però si ho és, i a mi no em voleu creure, creieu el que diuen
les obres; així us adonareu que el Pare està en mi i jo en el Pare».</div>
<div>
En sentir això, intentaren detenir-lo, però se'ls escapà de les mans.
Després se'n tornà a l'altra banda del Jordà, on Joan havia començat a
batejar, i s'hi quedà. Molts l'anaren a trobar i deien: «Joan no va fer
cap miracle, però tot el que va dir d'ell era veritat». I molts d'aquell
indret van creure en Jesús.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-55734974673352210562024-03-21T00:00:00.001+01:002024-03-21T00:00:00.141+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>21/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIJOUS DE LA SETMANA V DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-cinquena-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La resurrecció de Llàtzer»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Gn 17,3-9</b></div>
<div>
<i>Seràs pare de molts pobles</i></div>
<div>
Lectura del llibre del Gènesi</div>
<div>
En aquells dies, Abram es prosternà amb el front a terra, i Déu li
digué: «Faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs
més Abram, sinó Abraham, per significar que seràs pare de molts pobles.
Et faré extraordinàriament fecund, els teus descendents formaran
diverses nacions i de tu sortiran reis. Seré fidel a la meva aliança amb
tu i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua:
jo seré el teu Déu i el Déu dels teus descendents. A tu i a ells, us
donaré tot el país dels cananeus on ara resideixes com a foraster: serà
per sempre la vostra possessió, i jo seré el vostre Déu».</div>
<div>
I Déu digué encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació
en generació, heu de complir els tractes de la meva aliança».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 104,4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)</b></div>
<div>
Penseu en el Senyor i en el seu poder,</div>
<div>
busqueu sempre la seva presència.</div>
<div>
Recordeu les meravelles que ell obrà,</div>
<div>
els seus prodigis i les seves decisions.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El Senyor recorda sempre l'aliança.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Descendents d'Abraham, el seu servent,</div>
<div>
fills de Jacob, el seu elegit,</div>
<div>
ell és el Senyor, el nostre Déu,</div>
<div>
imposa el seu judici per tota la terra. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Recorda sempre l'aliança,</div>
<div>
la promesa feta per milers de generacions,</div>
<div>
l'aliança pactada amb Abraham,</div>
<div>
el jurament fet a Isaac. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab</b></div>
<div>
No enduriu, avui, els vostres cors;</div>
<div>
escolteu la veu de Déu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 8,51-59</b></div>
<div>
<i>Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Us dic amb tota veritat que els
qui guarden les paraules que jo he dit no tastaran mai la mort». Els
jueus li digueren: «Ara veiem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va
morir, i els profetes també, i tu dius que els qui guarden les paraules
que tu has dit no tastaran mai la mort. Que ets més gran tu que el
nostre pare Abraham? Ell va morir, i tots els profetes també van morir.
Per qui et tens?» Jesús respongué: «Si fos jo mateix, que em glorifico,
la meva glòria no valdria res, però és el meu Pare, que em glorifica.
Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el
conec, i si digués que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres. La
veritat és que el conec i guardo les seves paraules. Abraham, el vostre
pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, i quan el veié, se'n va
alegrar». Els jueus li digueren: «Encara no tens cinquanta anys i has
vist Abraham?» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc des
d'abans que nasqués Abraham». Ells recolliren pedres per tirar-les-hi,
però Jesús s'amagà i sortí del temple.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-5601510540370197362024-03-20T00:00:00.001+01:002024-03-20T00:00:00.141+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>20/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMECRES DE LA SETMANA V DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-cinquena-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La resurrecció de Llàtzer»</a><br /><br /><div><b>Lectura primera Dn 3,14-20.91-92.95</b></div><div><i>Déu ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents</i></div><div>Lectura de la profecia de Daniel</div><div>En
aquells dies, el rei Nabucodonosor digué: «És veritat, Sidrac, Misac i
Abde-Nagó, que vosaltres no venereu els meus déus ni voleu adorar
l'estàtua d'or que jo he fet aixecar al mig de la plana? Si esteu
disposats a adorar-la, en el moment que sentireu tocar els corns, els
flabiols, les cítares, les lires, les arpes, les flautes i tots els
altres instruments, prosterneu-vos i adoreu l'estàtua que he fet fer. I
si no la voleu adorar, a l'instant us faré tirar al forn. Quin déu serà
capaç de salvar-vos de les meves mans?» Sidrac, Misac i Abde-Nagó
respongueren al rei Nabucodonosor: «No cal ni parlar-ne. Hi ha un Déu,
aquell que nosaltres venerem, que ens pot alliberar del foc i de les
teves mans. Però, encara que no ho fes, que sàpiga la teva majestat que
no venerarem els teus déus ni adorarem l'estàtua que has fet erigir».</div><div>Nabucodonosor
es posà furiós contra Sidrac, Misac i Abde-Nagó. Immediatament ordenà
que encenguessin el forn set vegades més que de costum i que els homes
més forçuts del seu exèrcit lliguessin Sidrac, Misac i Abde-Nagó i els
tiressin al forn. Un cop tirats al foc, Nabucodonosor s'aixecà de pressa
i digué tot esverat als seus consellers: «No havíem tirat aquí tres
homes lligats?» Ells li respongueren: «És veritat». El rei digué: «Doncs
jo veig quatre homes que es passegen lliurement al mig del forn, sense
cap lligam, i el quart té l'aspecte d'un àngel». I Nabucodonosor
exclamà: «Sigui beneït el Déu de Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que ha
enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en
ell, han desobeït les ordres del rei i s'han exposat a la mort per no
adorar cap altre déu fora del seu».</div><div><br /></div><div><b>Salm responsorial Dn 3,52.53.54.55.56</b></div><div>Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares,</div><div>és beneït el vostre sant nom.</div><div>R. Glòria i lloança per sempre.</div><div><br /></div><div>Sou beneït al vostre temple sant.</div><div>R. Glòria i lloança per sempre.</div><div><br /></div><div>Sou beneït assegut al vostre soli reial.</div><div>R. Glòria i lloança per sempre.</div><div><br /></div><div>Sou beneït a la carrossa de querubins,</div><div>quan penetreu amb la mirada els oceans.</div><div>R. Glòria i lloança per sempre.</div><div><br /></div><div>Sou beneït al firmament del cel.</div><div>R. Glòria i lloança per sempre.</div><div><br /></div><div><b>Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15</b></div><div>Feliços els qui amb cor bo i dòcil</div><div>guarden la paraula de Déu</div><div>i donen fruit amb perseverança.</div><div><br /></div><div><b>Evangeli Jo 8,31-42</b></div><div><i>Si el Fill us treu de l'esclavatge, sereu lliures de debò</i></div><div>Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div><div>En
aquell temps, Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: «Si us
manteniu ferms en el que jo us dic, sereu de debò deixebles meus,
coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures». Ells li
respongueren: «Som descendents d'Abraham; no hem estat mai esclaus de
ningú. Com pots dir que no som lliures?» Jesús els contestà: «Us ho dic
amb tota veritat: Tothom qui peca és esclau del pecat i els esclaus no
es queden a la casa per sempre; els fills sí que s'hi queden per sempre.
Per això, si el Fill us treu de l'esclavatge, sereu lliures de debò. Ja
sé que sou descendents d'Abraham, però voldríeu matar-me perquè no
suporteu el que jo us dic. Jo us parlo d'allò que he vist estant amb el
meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que el vostre pare us diu».</div><div>Ells
insistiren: «El nostre pare és Abraham». Els diu Jesús: «Si fóssiu
fills d'Abraham, faríeu el que ell feia. Però ara resulta que em
voldríeu matar, a mi que us he dit la veritat tal com l'he sentida de
Déu. Això Abraham no ho va fer. No, vosaltres imiteu les obres del
vostre pare». Li responen: «Nosaltres no som pas fills bords. No tenim
més pare que Déu». Jesús els diu: «Si Déu fos el vostre pare,
m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc de Déu; no he
vingut pas pel meu compte, sinó que ell m'ha enviat».</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-9921854215255508352024-03-19T00:00:00.001+01:002024-03-19T00:00:00.197+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>19/03/2024 <h3 class="post-title entry-title" style="color: #11304c; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 17px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: 0px; position: relative;">
SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA</h3>
<h3 class="post-title entry-title" style="color: #11304c; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 17px; font-stretch: normal; font-weight: normal; margin: 0px; position: relative;">
Solemnitat</h3>
<br />
<div>
<b>Lectura primera 2S 7,4-5a.12-14a.16</b></div>
<div>
<i>El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare</i></div>
<div>
Lectura del segon llibre de Samuel</div>
<div>
En aquells dies Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a
David, el meu servent: Això diu el Senyor: "Quan t'arribarà l'hora de
reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent,
sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell
construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es
mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un
fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu
tron es mantindrà per sempre"». </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37)</b></div>
<div>
Senyor, cantaré tota la vida</div>
<div>
els vostres favors,</div>
<div>
d'una generació a l'altra anunciaré</div>
<div>
la vostra fidelitat.</div>
<div>
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,</div>
<div>
mantinc la fidelitat en el cel».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. La dinastia de David es perpetuarà.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
He fet aliança amb el meu elegit,</div>
<div>
jurant a David, el meu servent:</div>
<div>
T'he creat per sempre una dinastia,</div>
<div>
mantindré per tots els segles el teu tron. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Ell em dirà: «Sou el meu pare,</div>
<div>
el meu Déu i la roca que em salva».</div>
<div>
I jo li mantindré per sempre el meu amor,</div>
<div>
la meva aliança amb ell serà perpètua. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Lectura segona Rm 4,13.16-18.22</b></div>
<div>
<i>Esperà i cregué contra tota esperança</i></div>
<div>
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma</div>
<div>
Germans, Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa
d'obtenir el món per heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la
justícia que ve de la fe. Si obtenen l'heretat per la fe, aquest favor
és gratuït, i la promesa queda assegurada a tota la descendència, no
només als qui en són per la Llei, sinó també als qui en són per la fe
d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l'Escriptura:
«T'he fet pare d'una multitud de pobles». Ell cregué en Déu que fa
reviure els morts, i crida el no-res com si ja existís. Contra tota
esperança esperà i cregué tan fermament que Déu el convertí en «pare
d'una multitud de pobles», tal com li havia dit: «Així serà la teva
descendència».</div>
<div>
Per això diu l'Escriptura: «El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Al·leluia i vers abans de l'evangeli Salm 83,5</b></div>
<div>
Feliç el qui viu a casa vostra</div>
<div>
lloant-vos cada dia!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Mt 1,16.18.21.24a</b></div>
<div>
<i>Josep es despertà</i></div>
<div>
<i>i complí el que l'àngel del Senyor li havia manat</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu</div>
<div>
Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.</div>
<div>
Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare,
promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill
per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no
volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret
l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un
àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de
prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per
obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de
Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».</div>
<div>
Josep es despertà i complí el que l'àngel del Senyor li havia manat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>O bé:</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Lc 2,41-51a</b></div>
<div>
<i>El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia</i></div>
<div>
Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc</div>
<div>
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de
Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era
costum i, passats els dies, quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a
Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava
amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre
el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n
tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.</div>
<div>
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la
Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien
estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà, i la seva mare li
digué: «Fill, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo
et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu
que jo només podia ser a casa del meu pare?» Ells no comprengueren
aquesta resposta.</div>
<div>
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-76909650203185411602024-03-18T00:00:00.001+01:002024-03-18T00:00:00.237+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>18/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DILLUNS DE LA SETMANA V DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-cinquena-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La resurrecció de Llàtzer»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62</b></div>
<div>
<i>Hauré de morir sense haver fet res d'això</i></div>
<div>
Lectura de la profecia de Daniel</div>
<div>
En aquells dies, vivia a Babilònia un home que es deia Joaquim. S'havia
casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona boniquíssima que
reverenciava Déu. Els seus pares, que eren homes justos, l'havien
educada en la Llei de Moisès. Joaquim era molt ric. Tocant a casa seva
tenia un parc on els jueus es reunien, perquè Joaquim era el més
honorable de tots. Aquell any havien estat designats jutges dos ancians,
dels quals havia dit el Senyor: «A Babilònia, la maldat ve dels
ancians, dels jutges que fan creure que governen el poble». Aquests dos
acudien cada dia a casa de Joaquim, on els anaven a trobar tots els qui
tenien algun plet. Al migdia, quan la gent ja era fora, Susanna anava a
passejar pel parc del seu marit. Els dos ancians, que cada dia la veien
arribar, es van apassionar per ella. La passió els va encegar, i
s'oblidaren de Déu i dels deures de justícia. I esperaven una ocasió
favorable.</div>
<div>
Un dia Susanna hi anà, com sempre, amb dues minyones, i es volgué
banyar, perquè feia calor. No hi havia ningú més que els dos ancians,
que l'espiaven d'amagat. Susanna digué a les noies: «Porteu-me sabó i
perfum i tanqueu les portes, que em vull banyar». Un cop sola, hi anaren
els ancians i li digueren: «Mira, les portes són tancades, no ens veu
ningú i nosaltres desitjàvem aquest moment. Complau-nos, si no,
t'acusarem que hi havia un jove amb tu i que per això has fet marxar les
noies». Susanna sospirà: «No tinc per on sortir-me'n: si faig el que
voleu, m'amenaça la mort, i si no ho faig, no m'escaparé de les vostres
mans. Però m'estimo més caure a les vostres mans sense haver fet res de
mal, que pecar davant del Senyor». Llavors Susanna cridà, i cridaren
també els dos ancians. Un d'ells corregué i obrí les portes del parc.
Quan els criats de la casa sentiren els crits, entraren per les portes
del darrera, a veure què passava. En sentir el que deien els ancians,
els criats quedaren avergonyits: mai no s'havia dit res de semblant de
Susanna.</div>
<div>
L'endemà, quan el poble es reuní a casa de Joaquim, el marit de Susanna,
hi anaren també els dos ancians, amb el propòsit criminal de fer-la
condemnar a mort, i digueren al poble: «Feu venir Susanna, filla
d'Helquies, la dona de Joaquim». L'anaren a buscar, i ella hi anà amb
els seus pares, els seus fills i tots els parents. Els seus familiars i
tots els qui la veien ploraven. Els dos ancians, drets enmig del poble,
li posaren les mans sobre el cap. Ella mirà al cel, tot plorant, perquè
el seu cor confiava en el Senyor. Els ancians declararen: «Ens
passejàvem tots sols dins el parc quan aquesta dona entrà amb dues
minyones. Ella les va fer marxar, va tancar les portes, i un jove, que
estava amagat, vingué a trobar-la. Nosaltres, que érem en un racó del
parc, vam córrer de seguida i els vam veure junts. No poguérem agafar el
jove, que era més fort que nosaltres. Ell obrí la porta i se n'anà. A
ella li vam preguntar qui era el jove, però no ho ha volgut dir. De tot
això, nosaltres en som testimonis». Tot el poble, reunit en assemblea,
els cregué com a ancians i jutges, i la condemnaren a mort. Susanna
cridà: «Déu etern, vós que coneixeu el que és secret i ho veieu tot
abans que existeixi sabeu prou que m'acusen falsament. I ara hauré de
morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi».</div>
<div>
El Senyor escoltà el clam de Susanna i, mentre se l'enduien per
matar-la, desvetllà l'esperit profètic en un jovenet que es deia Daniel.
El jove es posà a cridar: «Soc innocent de la sang d'aquesta dona». Tot
el poble es girà i li preguntà: «Què vols dir?» Ell, dret al mig, els
digué: «Tan poc seny teniu, fills d'Israel? Sense haver examinat la
causa ni haver-ne aclarit res, heu condemnat una filla d'Israel. Torneu
al lloc del judici, que l'acusació era falsa». De seguida tot el poble
se'n tornà, i els ancians del poble digueren a Daniel: «Asseu-te entre
nosaltres i parla, que Déu t'ha donat un seny d'ancià». Daniel els
digué: «Separeu-los ben lluny l'un de l'altre i els judicaré». Un cop
els hagueren separat, en cridà un i li digué: «Home envellit en el mal!
Ara trobaràs tots els pecats que cometies amb les teves sentències
injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, tot i que
el Senyor diu: "No condemnis a mort un innocent". Digues sota quin arbre
els has vistos junts». Ell respongué: «Sota un freixe» Li diu Daniel:
«Has encertat la mentida que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu ja
ha rebut l'ordre d'esqueixar-te pel mig». Després el fa retirar, ordena
que vingui l'altre i li diu: «Fill de Canaan i no de Judà! T'ha seduït
la bellesa d'una dona, i la passió t'ha encegat. Això és el que fèieu
amb les filles d'Israel, i elles consentien per por, però una filla de
Judà no ha pogut suportar la vostra maldat. Apa, digues sota quin arbre
els has atrapat junts». Ell respongué: «Sota un server». Li diu Daniel:
«Has encertat la mentida que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu,
que està esperant amb l'espasa a la mà, et serrarà pel mig i us matarà
tots dos».</div>
<div>
Tota l'assemblea del poble es posà a cridar, i beneïen Déu que salva els
qui esperen en ell. Després agafaren els dos ancians, que Daniel, amb
les seves mateixes paraules, havia deixat convictes del crim d'acusació
falsa, i tal com mana la Llei de Moisès, els condemnaren a mort. Aquell
dia Déu salvà una vida innocent.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 4ab)</b></div>
<div>
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,</div>
<div>
em fa descansar en prats deliciosos;</div>
<div>
em mena al repòs vora l'aigua,</div>
<div>
i allí em retorna.</div>
<div>
Em guia pels camins segurs</div>
<div>
per l'amor del seu nom.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Ni quan passo per barrancs tenebrosos</div>
<div>
no tinc por de res, perquè us tinc vora meu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Ni quan passo per barrancs tenebrosos</div>
<div>
no tinc por de res,</div>
<div>
perquè us tinc vora meu;</div>
<div>
la vostra vara de pastor</div>
<div>
m'asserena i em conforta. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Davant meu pareu taula vós mateix,</div>
<div>
i els enemics ho veuen;</div>
<div>
m'heu ungit el cap amb perfums,</div>
<div>
ompliu a vessar la meva copa. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor</div>
<div>
m'acompanyen tota la vida,</div>
<div>
i viuré anys i més anys</div>
<div>
a la casa del Senyor. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Ez 33,11</b></div>
<div>
Diu el Senyor: «No em complau la mort del pecador,</div>
<div>
sinó que es converteixi i que visqui».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 8,1-11</b></div>
<div>
<i>Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres i l'endemà
de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn i
ell, assegut, els ensenyava.</div>
<div>
Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia
estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren:
«Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre
adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar-les, aquestes dones. I
vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un
pretext per acusar-lo. Però Jesús s'ajupí i s'entretenia dibuixant a
terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la seva pregunta.
Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no
tingui cap pecat que comenci a tirar pedres». Després s'ajupí i continuà
dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s'anaren retirant l'un
darrera l'altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona
era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no
t'ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Tampoc
jo no et condemno. Ves-te'n, i d'ara endavant no pequis més».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i>O bé l'any C, quan l'evangeli de la dona adúltera ha estat llegit el diumenge anterior:</i></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jo 8,12</b></div>
<div>
Jo soc la llum del món;</div>
<div>
el qui em segueix no camina a les fosques,</div>
<div>
sinó que té la llum de la vida.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 8,12-20</b></div>
<div>
<i>Jo soc la llum del món</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús parlà als fariseus i els deia: «Jo soc la llum
del món; el qui em segueix no camina a les fosques, sinó que té la llum
de la vida». Els fariseus li digueren: «Tu ets testimoni de tu mateix:
la teva declaració no té cap valor». Jesús els respongué: «Encara que jo
sigui testimoni de mi mateix, la meva declaració té valor, perquè sé
d'on vinc i on vaig. Vosaltres judiqueu amb criteris humans; jo no
judico ningú, i si judiqués, el meu judici seria vàlid, perquè no soc
sol, sinó jo i el qui m'ha enviat, i la declaració de dos testimonis és
vàlida, tal com diu la vostra llei. Jo soc testimoni de mi mateix, però
també n'és testimoni el Pare, que m'ha enviat». Ells li preguntaren:
«Qui és el teu pare?» Jesús els contestà: «Ni em coneixeu a mi, ni
coneixeu el meu Pare. Si m'haguéssiu conegut a mi, també hauríeu conegut
el meu Pare».</div>
<div>
Jesús pronuncià aquestes paraules tot ensenyant en el temple, a la sala
del tresor, i ningú no l'agafà perquè encara no havia arribat la seva
hora.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-64016025471981274582024-03-17T00:00:00.001+01:002024-03-17T00:00:00.251+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>17/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle B
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<div>
<b>Lectura primera Jr 31,31-34</b></div>
<div>
<i>Pactaré amb vosaltres una aliança nova</i></div>
<div>
<i>i no em recordaré més del vostre pecat</i></div>
<div>
Lectura del llibre de Jeremies</div>
<div>
Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel
i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig
pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los
sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i
que jo era el seu amo, diu l'oracle del Senyor.</div>
<div>
L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel
serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu
interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i
ells seran el meu poble. No caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre
dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més
petit al més gran, diu l'oracle del Senyor, ja que els perdonaré la
culpa i no recordaré més el seu pecat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 50,3-4.12-13.14-15 (R.: 12a)</b></div>
<div>
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;</div>
<div>
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;</div>
<div>
renteu-me ben bé de les culpes,</div>
<div>
purifiqueu-me dels pecats.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,</div>
<div>
feu renéixer en mi un esperit ferm.</div>
<div>
No em llenceu de la vostra presència,</div>
<div>
ni em prengueu el vostre esperit sant. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Torneu-me el goig de la vostra salvació,</div>
<div>
que em sostingui un esperit magnànim.</div>
<div>
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,</div>
<div>
i tornaran a vós els qui us han abandonat. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Lectura segona He 5,7-9</b></div>
<div>
<i>Aprengué a ser obedient i es convertí en font de salvació eterna</i></div>
<div>
Lectura de la carta als cristians hebreus</div>
<div>
Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s'adreçà a Déu, que el podia
salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb
llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el
Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat
sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li
sotmeten.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jo 12,26</b></div>
<div>
Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi,</div>
<div>
i s'estarà on jo m'estic.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 12,20-33</b></div>
<div>
<i>El gra de blat, quan cau a terra, si mor, dona molt de fruit</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem
per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de
Betsaida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús».
Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els
respongué: «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us
ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor,
queda sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva
pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden
per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i
s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.</div>
<div>
En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me
d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut.
Pare, glorifiqueu el vostre nom». Una veu va dir del cel estant: «Ja
l'he glorificat, però encara el glorificaré». La gent que ho sentí deia
que havia estat un tro; d'altres deien que un àngel li havia parlat.
Jesús els digué: «No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per
vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà
d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant com havia de ser la seva
mort.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-7900446884779180232024-03-16T00:00:00.002+01:002024-03-16T00:00:00.135+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>16/03/2024 <br /><h3 class="post-title entry-title">
DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
</h3>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-quarta-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;"><br />Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»</a>
<div><b><br />Lectura primera Jr 11,18-20</b></div><div><i>Jo era com un anyell mansoi que duen a immolar</i></div><div>Lectura del llibre de Jeremies</div><div>El
Senyor m'advertí, i vaig adonar-me'n, m'obrí els ulls perquè veiés les
seves maquinacions. Jo, com un anyell mansoi que duen a immolar, no
sabia que tramaven un pla contra mi. Deien: «Destruïm l'arbre en ple
vigor, arrenquem-lo de la terra dels vius i que ningú no es recordi més
del seu nom». Senyor de l'univers, vós judiqueu amb rectitud i penetreu
l'interior dels homes: que vegi com feu justícia, jo que he deixat la
meva causa a les vostres mans.</div><div>
</div><div><b><br />Salm responsorial 7,2-3.9bc-10.11-12 (R.: 2a)</b></div><div>Senyor, Déu meu, en vós em refugio;</div><div>salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,</div><div>que si algú, com un lleó, em robés la vida,</div><div>qui la rescataria, qui la salvaria?</div><div>
</div><div><br />R. Senyor, Déu meu, en vós em refugio.</div><div>
</div><div><br />Feu-me justícia, Senyor. Jo no tinc culpa</div><div>i m'he portat honradament.</div><div>Ja n'hi ha prou de la malícia dels culpables!</div><div>I vós, Déu just,</div><div>vós que escruteu l'interior dels homes,</div><div>doneu raó a l'innocent. R.</div><div>
</div><div><br />Déu és l'escut que em protegeix,</div><div>el salvador dels rectes de cor.</div><div>Déu és un jutge just,</div><div>que s'imposa cada dia. R.</div><div>
</div><div><b><br />Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15</b></div><div>Feliços els qui amb cor bo i dòcil</div><div>guarden la paraula de Déu,</div><div>i donen fruit amb perseverança.</div><div>
</div><div><b><br />Evangeli Jo 7, 40-53</b></div><div><i>El Messies, ha de venir de Galilea?</i></div><div>Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div><div>En
aquell temps, alguns de la gent que havien sentit parlar Jesús deien:
«Realment és el profeta que esperàvem». D'altres deien: «És el Messies».
Però uns altres responien: «El Messies, ha de venir de Galilea? No diu
l'Escriptura que "serà descendent de David i vindrà del poble de Betlem,
d'on era David"?» I no estaven d'acord entre ells. Alguns volien
agafar-lo, però no van gosar.</div><div>Els guardes tornaren als grans
sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i aquests els van dir:
«Per què no l'heu portat?» Ells els respongueren: «Ningú no ha parlat
mai així». Els fariseus replicaren: «Vosaltres també us heu deixat
enganyar? Qui de les nostres autoritats o dels fariseus hi ha cregut?
Només hi creu aquesta gentussa condemnada d'ignorants de la Llei». Un
del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia anat a trobar Jesús,
preguntà: «La Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat i
sense saber què fa?» Ells li respongueren: «Tu també ets galileu?
Estudia l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de
profeta». I cadascú se n'anà a casa seva.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-63052530329400738322024-03-15T00:00:00.001+01:002024-03-15T00:00:00.236+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>15/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-quarta-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Sa 2,1a.12-22</b></div>
<div>
<i>Condemnem-lo a una mort vergonyosa</i></div>
<div>
Lectura del llibre de la Saviesa</div>
<div>
Els malvats, encegats per la malícia, deien entre ells: «Posem un parany
al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no
complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té
coneixement de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica
vivent de les nostres idees, només de veure'l, ja se'ns fa insuportable,
perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té un comportament
estrany. Ens té per moneda falsa i s'allunya dels nostres camins com si
fossin empestats. Diu que la fi dels justos és afortunada i es vanta de
tenir Déu per pare. A veure si és veritat això que diu, provem com serà
la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el
salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i
torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal;
condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el
protegirà».</div>
<div>
Així pensen, però van errats. La dolenteria els encega. Desconeixen els
plans de Déu; per això no esperen que la santedat tingui una paga, ni
creuen que Déu recompensi les ànimes irreprensibles.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)</b></div>
<div>
El Senyor es gira contra els malfactors</div>
<div>
per esborrar de la terra el seu record.</div>
<div>
Així que criden els justos, el Senyor els escolta</div>
<div>
i els treu de tots els perills.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,</div>
<div>
salva els homes que se senten desfets.</div>
<div>
Els justos sofreixen molts mals,</div>
<div>
però el Senyor sempre els allibera. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Vetlla per cada un dels seus ossos,</div>
<div>
no els podrà trencar ningú.</div>
<div>
El Senyor rescata de la mort els seus servents,</div>
<div>
i no acusarà els qui es refugien en ell. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b</b></div>
<div>
L'home no viu només de pa;</div>
<div>
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 7,1-2.10.14.25-30</b></div>
<div>
<i>Volien agafar-lo, però encara no havia arribat la seva hora</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea,
perquè els jueus el volien matar. S'acostava la festa jueva dels
Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per
assistir a la festa, ell també hi pujà, però d'incògnit, no públicament.</div>
<div>
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns
de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que
parla públicament i ningú no li diu res? És que l'han reconegut com a
Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no
sabrà d'on és; d'aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que
estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu
d'on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que
m'ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo
sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell qui m'ha enviat». En sentir
això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia
arribat la seva hora.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-66460111749733983812024-03-14T00:00:00.001+01:002024-03-14T00:00:00.153+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>14/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-quarta-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Ex 32,7-14</b></div>
<div>
<i>Desistiu de fer aquest mal al vostre poble</i></div>
<div>
Lectura del llibre de l'Èxode</div>
<div>
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Ves, baixa a la plana: s'ha
pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d'Egipte. De
seguida s'han desviat del camí que jo els havia prescrit. S'han fet un
vedell de fosa i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen:
"Poble d'Israel, aquí tens els teus déus, els qui t'han fet sortir de la
terra d'Egipte"».</div>
<div>
Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que aquest poble és rebel al
jou. Deixa'm que s'inflami la meva indignació, i no en deixaré rastre.
Després et convertiré en un gran poble». Però Moisès apaivagava el
Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, per què s'encén el vostre enuig
contra el vostre poble, que havíeu fet sortir de la terra d'Egipte amb
gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: "Els va fer sortir amb
mala intenció, perquè morissin per les muntanyes i desapareguessin de la
terra". Apaivagueu el vostre enuig, desistiu de fer aquest mal al
vostre poble. Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres
servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir: "Faré
que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del
cel, i tot aquest país que jo us havia dit, el donaré als vostres
descendents i el posseiran per sempre"». Llavors el Senyor es desdigué
del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 4a)</b></div>
<div>
A l'Horeb van fer una imatge de vedell;</div>
<div>
abandonaren Déu, la seva glòria,</div>
<div>
per adorar un ídol de fosa,</div>
<div>
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Per l'amor que teniu al vostre poble,</div>
<div>
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Van oblidar Déu, que els havia salvats,</div>
<div>
que havia fet prodigis a l'Egipte,</div>
<div>
meravelles a la terra de Cam,</div>
<div>
obres admirables al pas del Mar Roig. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Ja parlava Déu d'exterminar-los,</div>
<div>
quan Moisès, el seu elegit,</div>
<div>
va gosar encarar-se al seu rigor</div>
<div>
i el decantà de destruir-los. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jo 3,16</b></div>
<div>
Déu estima tant al món,</div>
<div>
que ha donat el seu Fill únic;</div>
<div>
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 5,31-47</b></div>
<div>
<i>Qui us acusa és Moisès mateix, en qui teniu posada l'esperança</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Si donava testimoni de mi
mateix jo tot sol, el meu testimoni no tindria valor. Un altre en dona
testimoni, i jo sé que el testimoni que dona és veritat. Quan van enviar
missatgers per interrogar Joan, la seva resposta va ser un testimoni a
favor de la veritat. No és que jo em fonamenti en el testimoniatge dels
homes; només ho dic perquè us voldria salvar. Joan era una flama encesa
que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un
moment per la seva claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni
de més valor que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol
que jo dugui a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m'ha
enviat. A més, el Pare que m'ha enviat n'ha volgut donar testimoni ell
mateix. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni li heu vist la cara,
ni teniu dintre vostre la seva paraula, perquè no voleu creure en
aquell que ell envià.</div>
<div>
Vosaltres examineu les Escriptures, perquè penseu que per les
Escriptures tindreu la vida eterna. Doncs les Escriptures també donen
testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi, tot i que en mi
trobaríeu la vida que espereu. Jo no tinc en compte l'aprovació dels
homes. Però us conec ben bé i sé que no teniu dintre vostre l'amor de
Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; en canvi, rebreu
qualsevol que vingui en nom propi. Com podeu creure, vosaltres que us
avaleu mútuament, però no busqueu l'aprovació que només Déu pot donar?
No cregueu que seré jo qui us acusarà davant el Pare. Qui us acusa és el
mateix Moisès, en qui teniu posada l'esperança. Si creguéssiu Moisès,
em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no
creieu ni els escrits de Moisès, com creureu el que jo us dic?»</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-86148736076042794332024-03-13T00:00:00.001+01:002024-03-13T00:00:00.242+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>13/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-quarta-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Is 49,8-15</b></div>
<div>
<i>Et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
Diu el Senyor: «T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de
la salvació; jo que t'he creat et destino a ser aliança del poble, a
restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als
empresonats: "Veniu a fora", i als qui viuen a la fosca: "Sortiu a la
llum". Pasturaran pels camins, trobaran prats a tots els rasos, no
passaran fam ni set, no estaran exposats a la calor ni al sol, perquè
els guiarà el qui se'n compadeix i els conduirà a les fonts on neix
l'aigua. Convertiré les muntanyes en camins, anivellaré les meves rutes.
Mireu, uns venen de l'orient, d'altres, del nord o del mar, uns altres,
de les fronteres del Nil».</div>
<div>
Cel, clama amb entusiasme, celebra-ho, terra, muntanyes, escolteu els
crits de festa. El Senyor consola el seu poble i es compadeix dels
afligits. Sió diu: «El Senyor m'ha abandonat, el meu Déu s'ha oblidat de
mi». Creus que una mare s'oblidarà del nen que té al pit, i no
s'apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se
n'oblidés, jo no m'oblidaria mai de tu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 144,8-9.13cd-14.17-18 (R.: 8a)</b></div>
<div>
El Senyor és compassiu i benigne,</div>
<div>
lent per al càstig, gran en l'amor.</div>
<div>
El Senyor és bo per a tothom,</div>
<div>
estima entranyablement</div>
<div>
tot el que ell ha creat. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El Senyor és compassiu i benigne.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Totes les paraules del Senyor són fidels,</div>
<div>
les seves obres són obres d'amor.</div>
<div>
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,</div>
<div>
els qui han ensopegat, ell els redreça. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Són camins de bondat els del Senyor,</div>
<div>
les seves obres són obres d'amor.</div>
<div>
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,</div>
<div>
del qui l'invoquen amb sinceritat. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26</b></div>
<div>
Jo soc la resurrecció i la vida,</div>
<div>
diu el Senyor;</div>
<div>
els qui creuen en mi no moriran mai més.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 5,17-30</b></div>
<div>
<i>Així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida,</i></div>
<div>
<i>també el Fill dona la vida als qui vol</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «El meu Pare no ha deixat mai de
treballar, i jo també treballo». Els jueus, més que mai, volien
matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs festiu, afirmava
que Déu era el seu Pare i es feia igual a Déu.</div>
<div>
Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: El Fill no pot fer res
que no ho vegi al seu Pare; allò que el Pare fa, ho fa igualment el
Fill, perquè el Pare l'estima i li mostra tot el que fa. I encara li
mostrarà obres més grans que les que heu vist fins ara, i en quedareu
meravellats; perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la
vida, també el Fill dona la vida als qui vol. I el Pare no s'ha reservat
ni tan sols el judici, sinó que l'ha confiat tot al Fill, perquè vol
que tothom honori el Fill amb el mateix honor que donem al Pare. Qui no
vol honorar el Fill, no vol honorar el Pare que l'ha enviat. Us ho dic
amb tota veritat: Els qui escolten el que jo dic i creuen en aquell que
m'ha enviat tenen la vida eterna; no es presentaran al judici per ser-hi
condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Amb tota veritat
us dic que ve l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts
sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'hauran sentida viuran.
Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho
sigui. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de judicar. No
us estranyeu d'això que us dic: Ve l'hora que tots els qui són en els
sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu i, si han obrat bé, en
sortiran per ressuscitar a la vida, però si han obrat malament, per
ressuscitar condemnats. Jo no puc fer res pel meu compte; judico
escoltant el Pare, i les sentències que jo dono són justes, perquè no
vull fer la meva pròpia voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-46550117102731895932024-03-12T00:00:00.001+01:002024-03-12T00:00:00.344+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>12/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-quarta-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Ez 47,1-9.12</b></div>
<div>
<i>Vaig veure que naixia aigua del lloc sant.</i></div>
<div>
<i>Tothom a qui arriba aquesta aigua se salva</i></div>
<div>
Lectura de la profecia d'Ezequiel</div>
<div>
En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i
vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l'orient, naixia,
al costat dret, una font d'aigua, i s'escolava cap a l'orient, passant a
l'esquerra de l'altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va
conduir per fora fins a l'exterior de la porta que mira a l'orient, i
vaig veure que l'aigua rajava del costat dret. Aquell home s'encaminà
cap a l'orient amb un cordó a la mà, amidà mil colzades, i em va fer
travessar el rierol: l'aigua m'arribava als turmells. Amidà mil colzades
més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. N'amidà mil
més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara
n'amidà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja m'hauria cobert:
era un riu que no vaig poder travessar. Ell em digué: «Has vist, fill
d'home?» Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts
arbres a banda i banda.</div>
<div>
Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a
l'Arabà i desemboca a la Mar Morta. Entra dins les aigües salades i les
saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viurà tota
mena d'animals que neden dintre l'aigua, i el peix serà molt abundant,
perquè, on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi
l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena
d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada
mes donaran fruits primerencs, perquè l'aigua que els rega neix del lloc
sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un
remei».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)</b></div>
<div>
Déu ens és un castell de refugi,</div>
<div>
una defensa ferma en hores de perill.</div>
<div>
No temem res, quan se somou la terra,</div>
<div>
quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El Senyor de l'univers és amb nosaltres,</div>
<div>
la nostra muralla és el Déu de Jacob.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,</div>
<div>
la mansió més sagrada de l'Altíssim.</div>
<div>
Déu hi és al mig, es manté ferma.</div>
<div>
Déu la defensa abans que apunti el dia. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El Senyor de l'univers és amb nosaltres,</div>
<div>
la nostra muralla és el Déu de Jacob.</div>
<div>
Veniu, mireu les gestes del Senyor,</div>
<div>
les meravelles que fa sobre la terra. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a</b></div>
<div>
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,</div>
<div>
torneu-me el goig de la vostra salvació.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 5,1-16</b></div>
<div>
<i>A l'instant aquell home es posà bo</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Allà, no lluny de la
porta de les Ovelles, hi ha una piscina, amb cinc pòrtics, anomenada en
hebreu Betzata. Sota aquells pòrtics hi havia sempre molts malalts:
cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia
trenta-vuit anys. Jesús el veié ajagut i, sabent que hi era de molt de
temps, li digué: «Et vols posar bo?» Aquell invàlid li contestà:
«Senyor, no tinc ningú que em baixi a la piscina al moment que l'aigua
es remou i, mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li
diu: «Aixeca't, carrega't la llitera i camina». A l'instant aquell home
es posà bo, es carregà la llitera i caminava.</div>
<div>
Però aquell dia era un dia de repòs, i els jueus deien a l'home que
s'havia posat bo: «Avui no és permès això de carregar-se a coll una
llitera». Ell els respongué: «El qui m'ha donat la salut m'ha dit:
"Carrega't la llitera i camina"». Li preguntaren: «Qui és que t'ha dit
això?» Aquell home no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit
d'entre la gent que hi havia per allà. Després Jesús el trobà al temple i
li digué: «Ara ja estàs bo. No pequis més, que no et passin coses
pitjors». Aquell home anà a dir als jueus que era Jesús el qui l'havia
curat. Els jueus, veient que Jesús feia això en dia de festa, començaren
d'acusar-lo.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-62747448883018493822024-03-11T00:00:00.001+01:002024-03-11T00:00:00.134+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>11/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-quarta-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Is 65,17-21</b></div>
<div>
<i>No s'hi sentiran mai més plors ni crits de dol</i></div>
<div>
Lectura del llibre d'Isaïes</div>
<div>
Diu el Senyor: «Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es
recordarà del passat, no tornarà a pensar-hi mai més. Tothom s'alegrarà
de veure la nova creació i en faran festa per sempre, perquè la meva
creació transformarà Jerusalem en alegria, i tot el meu poble, en festa.
També jo m'alegraré de Jerusalem i celebraré la sort del meu poble. No
s'hi sentiran mai més ni plors ni crits de dol. No hi haurà cap infant
que visqui només uns dies, ni cap adult que no arribi a una edat
avançada; els més joves moriran a cent anys, i si algú no hi arribava,
seria tingut per maleït. Construiran cases noves i les habitaran,
plantaran vinyes i en menjaran els fruits».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)</b></div>
<div>
Amb quin goig us exalço, Senyor.</div>
<div>
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,</div>
<div>
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.</div>
<div>
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,</div>
<div>
quan ja m'hi enfonsava,</div>
<div>
m'heu tornat la vida.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Amb quin goig us exalço, Senyor.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,</div>
<div>
enaltiu la seva santedat.</div>
<div>
El seu rigor dura un instant;</div>
<div>
el seu favor, tota la vida.</div>
<div>
Cap al tard tot eren plors,</div>
<div>
l'endemà són crits de joia. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;</div>
<div>
ajudeu-me, Senyor.</div>
<div>
Heu mudat en joia les meves penes;</div>
<div>
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Am 5,14</b></div>
<div>
Cerqueu el bé i no el mal;</div>
<div>
així trobareu la vida i el Senyor serà amb vosaltres.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 4,43-54</b></div>
<div>
<i>Ves, que el teu fill ja està bo</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, Jesús se n'anà de Samaria cap a Galilea, tot i que ell
mateix havia afirmat que els profetes no són ben rebuts en el seu país
natal. Aquesta vegada els galileus, que havien assistit també a les
festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van
acollir. Aleshores tornà a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua
en vi.</div>
<div>
A Cafarnaaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan
sentí que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, l'anà a trobar per
demanar-li que baixés a curar el seu fill, que estava a punt de morir.
Jesús li digué: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el
funcionari li deia: «Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill».
Jesús li respon: «Ves, que el teu fill ja està bo». Aquell home cregué
en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn.
Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats anaren a dir-li que el seu
fill ja estava bo. Els preguntà a quina hora s'havia trobat millor i
ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la tarda, li desaparegué
la febre». El pare veié que era exactament l'hora que Jesús li havia dit
que el seu fill ja estava bo. I cregueren en Jesús ell i tota la seva
família. Jesús va fer aquest segon miracle quan tornà de Judea a
Galilea.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-70084011855642230402024-03-10T00:00:00.001+01:002024-03-10T00:00:00.153+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>10/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle B
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<div>
<b>Lectura primera 2Cr 36,14-16.19-23</b></div>
<div>
<i>La severitat i la bondat del Senyor es revelen</i></div>
<div>
<i>en la deportació del poble i en el seu alliberament</i></div>
<div>
Lectura del segon llibre de les Cròniques</div>
<div>
En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien
contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les
altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia
consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada
dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu
poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de
Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins
que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi
havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu,
derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus
i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a
Babilònia els qui s'havien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà
per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa.
Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de
Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el
temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta
anys.</div>
<div>
Però l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la
paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de
Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un
edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor,
el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra i m'ha
encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si
entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i
que hi pugi».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a-6a)</b></div>
<div>
Vora els rius de Babilònia ens assèiem</div>
<div>
tot plorant d'enyorança de Sió.</div>
<div>
Teníem penjades les lires</div>
<div>
als salzes que hi ha a la ciutat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Si mai t'oblidava, Jerusalem,</div>
<div>
que se m'encasti la llengua al paladar.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Quan volien que cantéssim</div>
<div>
els qui ens havien deportat,</div>
<div>
quan demanaven cants alegres</div>
<div>
els qui ens havien entristit,</div>
<div>
i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió». R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Com podíem cantar cants del Senyor</div>
<div>
en una terra estrangera?</div>
<div>
Si mai t'oblidava, Jerusalem,</div>
<div>
que se'm paralitzi la mà dreta. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Que se m'encasti la llengua al paladar,</div>
<div>
si deixés d'anomenar-te,</div>
<div>
si deixés d'evocar el teu record,</div>
<div>
per motivar els meus cants de festa. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Lectura segona Ef 2,4-10</b></div>
<div>
<i>És per gràcia que Déu us ha salvat,</i></div>
<div>
<i>a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes</i></div>
<div>
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes</div>
<div>
Germans, Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat
la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les
nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb
Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions
celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la
riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en
Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve
de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no
pugui gloriar-se'n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per
dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem
practicant-les.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jo 3,16</b></div>
<div>
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic;</div>
<div>
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Jo 3,14-21</b></div>
<div>
<i>Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Joan</div>
<div>
En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert,
enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots
els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que
ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en
ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no
perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui
creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat
condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els
ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la
foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra
malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum
descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la
veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que
ho fan segons Déu».</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-71672508789458615272024-03-09T00:00:00.001+01:002024-03-09T00:00:00.237+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>09/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-tercera-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La Samaritana»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Os 6,1-6</b></div>
<div>
<i>El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes</i></div>
<div>
Lectura de la profecia d'Osees</div>
<div>
«Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu. Ell, que ens ha
destrossat, ens curarà; ell, que ens ha obert les ferides, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar perquè
visquem a la seva presència. Esforcem-nos per conèixer el Senyor; està a
punt d'alçar-se com l'aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat
que amara la terra».</div>
<div>
Efraïm, què he de fer amb vosaltres? Què he de fer amb vosaltres, Judà,
si l'amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que
desapareix tan aviat? Per això ho he gravat en el cor dels profetes, he
pronunciat el meu oracle, i ha sortit com una llum la meva decisió: El
que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i
no holocaustos.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)</b></div>
<div>
Compadiu-vos de mi, Déu meu,</div>
<div>
vós que estimeu tant;</div>
<div>
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;</div>
<div>
renteu-me ben bé de les culpes,</div>
<div>
purifiqueu-me dels pecats.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Les víctimes no us satisfan,</div>
<div>
si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.</div>
<div>
La víctima que ofereixo és un cor penedit;</div>
<div>
un esperit que es penedeix, vós,</div>
<div>
Déu meu, no el menyspreeu. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,</div>
<div>
reconstruïu les muralles de Jerusalem.</div>
<div>
Llavors acceptareu els sacrificis,</div>
<div>
l'ofrena sencera dels holocaustos. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab</b></div>
<div>
No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Lc 18,9-14</b></div>
<div>
<i>Va ser el </i>publicà<i>, i no el fariseu,</i><br />
<i>el qui tornà a casa seva perdonat</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc</div>
<div>
En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que
eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren
al temple a pregar: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret,
pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no soc
com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com
aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de
tots els meus ingressos". Però el publicà, que s'havia quedat un tros
lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit
i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador". Us asseguro
que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui
s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-70245430581995198392024-03-08T00:00:00.001+01:002024-03-08T00:00:00.243+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>08/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-tercera-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La Samaritana»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Os 14,2-10</b></div>
<div>
<i>No direm més a l'obra de les nostres mans que és el nostre Déu</i></div>
<div>
Lectura de la profecia d'Osees</div>
<div>
Diu el Senyor: Israel, torna al Senyor, el teu Déu. La teva culpa t'ha
fet caure. Presenta com una ofrena el teu penediment, torna al Senyor i
digues-li: «Perdoneu-nos les culpes, i accepteu el bon desig. Us oferim
les paraules dels nostres llavis, en lloc de vedells, per complir les
prometences. Els assiris no poden salvar-nos, no muntarem més a cavall,
no direm més a l'obra de les nostres mans que és el nostre Déu. En vós
troben qui els estima aquells que no tenen pare».</div>
<div>
«Sí, jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré, ni que no
s'ho mereixin; ja no soc rigorós amb ells. Seré per a Israel com la
rosada. Que Israel creixi com un lliri, que la seva soca arreli com
l'àlber i es faci alta la seva brotada; que tingui la ufana de l'olivera
i el perfum del Líban; que tornin a asseure's a la seva ombra, i sigui
com un jardí; que pugi com una parra i el recordin com el vi del Líban.
Què en poden treure, dels ídols, els d'Efraïm? Jo els responc i els
guio. Soc com un xiprer en plena vida. Jo faig que donin fruit». Que ho
comprenguin els savis, que ho entenguin els intel·ligents! Els camins
del Senyor són planers, i els justos hi corren sense destorbs, però els
rebels hi ensopeguen i cauen.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)</b></div>
<div>
Sento un parlar que m'és desconegut:</div>
<div>
«Li he tret el pes de les espatlles,</div>
<div>
i els cabassos de les mans.</div>
<div>
Has cridat quan et veies oprimit».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Jo soc el Senyor el teu Déu;</div>
<div>
escolta el que jo et mano.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
T'he salvat, t'he respost en el tro misteriós,</div>
<div>
t'he provat a les fonts de Meribà.</div>
<div>
Escolta, poble meu, el que jo et mano.</div>
<div>
Tant de bo m'escoltessis, Israel! R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
No tinguis déus estrangers,</div>
<div>
no adoris els déus dels pagans.</div>
<div>
Jo soc el Senyor, el teu Déu,</div>
<div>
que t'he tret de la terra d'Egipte. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Tant de bo que el meu poble d'Israel</div>
<div>
m'escoltés i seguís els meus camins.</div>
<div>
L'alimentaria amb la flor del blat</div>
<div>
i amb la mel abundant de les roques. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Mt 4,17</b></div>
<div>
Convertiu-vos, diu el Senyor,</div>
<div>
que el Regne del cel és a prop.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Mc 12,28b-34</b></div>
<div>
<i>El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima'l</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Marc</div>
<div>
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va
fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la
Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: "Escolta, Israel: El
Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu
Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes
les forces". El segon és: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha
cap altre manament més gran que aquests».</div>
<div>
El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu "és
un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb
tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "estimar els
altres com a si mateix" és millor que tots els sacrificis i totes les
ofrenes cremades a l'altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan
assenyada, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no
s'atreví a fer-li cap més pregunta.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-45250637476741687702024-03-07T00:00:00.001+01:002024-03-07T00:00:00.128+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>07/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIJOUS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
</h3>Santes Perpètua i Felicitat, màrtirs (Memòria)<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-tercera-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La Samaritana»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Jr 7,23-28</b><br />
<i>Aquest és el poble que no fa cas del Senyor, el seu Déu</i><br />
Lectura del llibre de Jeremies<br />
El Senyor diu: «Quan vaig treure d'Egipte els vostres pares, els vaig
manar que m'obeïssin, i els vaig dir: "Jo seré el vostre Déu i vosaltres
sereu el meu poble. Seguiu els camins que jo us assenyalo, i tot us
anirà bé". Però no em van escoltar ni em van fer cas. Van seguir
l'obstinació del seu cor pervertit i em van donar l'esquena, no la cara,
des del dia que els seus pares sortiren d'Egipte fins avui. Cada dia,
des de primera hora, us he enviat tots els meus servents, els profetes,
però no m'heu escoltat ni n'heu fet cas, us heu fet rebels al jou,
pitjor que els vostres pares. Tu digue'ls tot això, i ells no
t'escoltaran, crida'ls, i ells no et respondran. Llavors els diràs:
"Aquest és el poble que no fa cas del Senyor, el seu Déu, ni es vol
corregir. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot"».<br />
<br />
<b>Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)</b><br />
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,<br />
aclamem la Roca que ens salva;<br />
presentem-nos davant seu a lloar-lo,<br />
aclamem-lo amb els nostres cants.<br />
<br />
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:<br />
«No enduriu els vostres cors».<br />
<br />
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,<br />
agenollem-nos davant el Senyor<br />
que ens ha creat;<br />
ell és el nostre Déu,<br />
i nosaltres som el poble que ell pastura,<br />
el ramat que ell mateix guia. R.<br />
<br />
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:<br />
«No enduriu els cors com a Meribà,<br />
com el dia de Massà, en el desert,<br />
quan van posar-me a prova els vostres pares,<br />
i em temptaren,<br />
tot i haver vist les meves obres». R.<br />
<br />
<b>Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13</b><br />
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,<br />
diu el Senyor,<br />
que soc clement i misericordiós.<br />
<br />
<b>Evangeli Lc 11,14-23</b><br />
<i>Els qui no van a favor meu van en contra</i><br />
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc<br />
En aquell temps, Jesús estava traient un dimoni que havia deixat mut un
home. Així que el dimoni sortí, el mut parlà, i la gent n'estava
meravellada. Però alguns deien: «Aquest treu els dimonis pel poder de
Beelzebul, el rei dels dimonis».<br />
D'altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu.<br />
Jesús, coneixent el que pensaven, els digué: «Tot reialme dividit en
faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família
dividida s'ensorrarà. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en
faccions, com podrà durar? Si jo, doncs, treia els dimonis pel poder de
Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, amb quin
poder els traurien? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja
és aquí amb vosaltres. Mentre un guerrer valent i ben armat guarda el
recinte de casa seva, tots els seus béns estan segurs. Però si l'ataca
un altre de més valent, un cop l'ha derrotat, li pren tot l'armament que
el feia invencible, i en reparteix les despulles. Els qui no van a
favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a recollir escampen.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-59018338336237227402024-03-06T00:00:00.001+01:002024-03-06T00:00:00.129+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>06/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMECRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-tercera-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La Samaritana»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Dt 4,1.5-9</b></div>
<div>
<i>Guardeu els manaments i poseu-los en pràctica</i></div>
<div>
Lectura del llibre del Deuteronomi</div>
<div>
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les
prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu
al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dona, i en prendreu
possessió. El Senyor, el vostre Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests
decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu en el país on
entrareu per prendre'n possessió. Guardeu-los i poseu-los en pràctica.
Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt
intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets,
diran: "Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent".</div>
<div>
I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com
el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? I,
quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes
prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui? Però
tu, estigues atent i guarda't d'oblidar mai els fets que has vist amb
els teus ulls. Que en tota la teva vida no se'n vagin del teu cor, i
fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 147,12-13.15-16.19-20 (R.: 12a)</b></div>
<div>
Glorifica el Senyor, Jerusalem,</div>
<div>
Sió, canta lloances al teu Déu,</div>
<div>
que assegura les teves portes</div>
<div>
i beneeix dintre teu els teus fills. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Envia ordres a la terra,</div>
<div>
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.</div>
<div>
Tira neu com flocs de llana,</div>
<div>
escampa com cendra la gebrada. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,</div>
<div>
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.</div>
<div>
No ha obrat així amb cap altre poble,</div>
<div>
no els ha fet conèixer les seves decisions. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b</b></div>
<div>
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,</div>
<div>
vós teniu paraules de vida eterna.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Mt 5,17-19</b></div>
<div>
<i>Aquell qui compleixi aquests manaments i ensenyi a fer-ho serà tingut per gran</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu</div>
<div>
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo
vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a
desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat:
Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més
menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es
complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més
petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit
en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho,
serà tingut per gran en el Regne del cel».</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5397587853564601209.post-84619900937225299412024-03-05T00:00:00.001+01:002024-03-05T00:00:00.139+01:00<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr><td><a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/presentacio.html" target="_blank" title="CAL REDESCOBRIR cada vegada més la urgència i la bellesa d'anunciar la Paraula perquè arribi el Regne de Déu, predicat per Crist mateix. Renovem en aquest sentit la consciència, tan familiar als Pares de l'Església, que l'anunci de la Paraula té com a contingut el Regne de Déu (cf. Mc 1,14-15), que és la persona mateixa de Jesús. El Senyor ofereix la salvació als homes de qualsevol època. Tots ens adonem de la necessitat que la llum de Crist il·lumini tots els àmbits de la humanitat: la família, l'escola, la cultura, el treball, el temps lliure i els altres sectors de la vida social. No es tracta d'anunciar una Paraula només de consol, sinó que interpel·la, crida a la conversió, fa accessible el trobament amb ell, pel qual floreix una humanitat nova (Verbum Domini n. 93)."><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPKrQ0DbHer0mS8qx8Ra38cF4grinoJAeGchb4EkdMDz4EQWWAP9ACUl_JRYIJRmqSKpGmfto9tpBGoyk8nxmNFlYxlJejy3mEADYTcfdm5Zl7_LWNGop2rGHW5-gcGbbfrYQnw34Hbs/s800/Crist%252520tetramorf.jpg" width="300" /></a></td></tr></tbody></table>05/03/2024 <h3 class="post-title entry-title">
DIMARTS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
</h3>
<div class="post-header">
<div class="post-header-line-1"></div>
</div>
<a href="http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/setmana-tercera-de-quaresma.html" style="text-decoration: none;">Missa de lliure elecció (anys B i C): «La Samaritana»</a><br />
<br />
<div>
<b>Lectura primera Dn 3,25.34-43</b></div>
<div>
<i>Accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat</i></div>
<div>
Lectura de la profecia de Daniel</div>
<div>
En aquells dies, Azaries, dret enmig del foc, es posà a pregar dient:
«Senyor, per amor del vostre nom, no ens abandoneu per sempre, no
trenqueu la vostra aliança, no ens retireu els vostres favors, per amor
d'Abraham, el vostre amic, d'Isaac, el vostre servent, i d'Israel, el
vostre sant; vós els havíeu promès de multiplicar la seva descendència
com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar.
Però ara, Senyor, per culpa dels nostres pecats, som el més petit de
tots els pobles, humiliat arreu de la terra. No tenim reis, ni profetes,
ni governants; ningú no ofereix víctimes, ni flor de farina, ni encens,
ni tenim un lloc on presentar-vos les primícies dels fruits de la
terra, per obtenir el vostre favor. Però accepteu el nostre cor penedit i
el nostre esperit humiliat com si us oferíssim moltons i vedells i
milers d'anyells grassos. Que aquest sigui avui el nostre sacrifici,
agradable a la vostra presència, ja que els qui confien en vós no
tindran mai un desengany. Ara, Senyor, nosaltres us seguim amb tot el
cor, us venerem i busquem el vostre favor. No ens defraudeu. Per la
vostra paciència i el vostre amor, sigueu bondadós amb nosaltres. Vós
que obreu tants prodigis, salveu-nos, i glorifiqueu així el vostre nom».</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Salm responsorial 24,4-5ab.6 i 7b.8-9 (R.: 6a)</b></div>
<div>
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,</div>
<div>
que aprengui els vostres camins.</div>
<div>
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,</div>
<div>
perquè vós sou el Déu que em salveu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
R. Recordeu-vos de la vostra pietat, Senyor.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat</div>
<div>
i de l'amor que heu guardat des de sempre.</div>
<div>
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El Senyor, bondadós i recte,</div>
<div>
ensenya el bon camí als pecadors.</div>
<div>
Encamina els humils per sendes de justícia,</div>
<div>
els ensenya el seu camí. R.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13</b></div>
<div>
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,</div>
<div>
diu el Senyor,</div>
<div>
que soc clement i misericordiós.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Evangeli Mt 18,21-35</b></div>
<div>
<i>El Pare no us perdonarà si cadascú no perdona de tot cor el seu germà</i></div>
<div>
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu</div>
<div>
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré
de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?» Jesús li
respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa
amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als
qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van
presentar un dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que
no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus
béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin
com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i
li deia: "Tingueu paciència i us ho pagaré tot". Llavors el rei se'n
compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un
dels seus col·legues que tan sols li devia cent denaris, l'agafà i
l'escanyava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li llançà
als peus i el suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Ell no en
va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.</div>
<div>
Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a
informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué:
"Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot
aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia
compadit de tu?" Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el
torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu
Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».</div>Unknownnoreply@blogger.com