Dia 23 de desembre


Lectura primera Ml 3,1-4.23-24
Us enviaré el profeta Elies abans no arribi el dia del Senyor
Lectura de la profecia de Malaquies
Això diu el Senyor: «Jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu, i tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu, l'àngel de l'aliança que desitgeu, entrarà al seu temple. Ja ve, diu el Senyor de l'univers. Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè serà com el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada: s'asseurà a fondre i a depurar la plata, purificarà els descendents de Leví, els refinarà com la plata i l'or. Des d'aleshores oferiran al Senyor una oblació digna, i les oblacions de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren abans, com en els temps antics.
Jo us enviaré el profeta Elies abans no arribi el dia del Senyor, gran i terrible. Ell farà que els seus pares es reconciliïn amb els fills, i els fills amb els pares. Així el dia de la meva vinguda, ja no hauré de castigar el país amb l'extermini».

Salm responsorial 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: Lc 21,28)
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat,
instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. Alceu el cap ben alt,
perquè molt aviat sereu alliberats.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.

Tot l'obrar del Senyor és fruit d'amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
El Senyor es fa conèixer íntimament
als seus fidels,
els revela la seva aliança. R.

Al·leluia
Rei de les nacions
i pedra angular de l'Església:
veniu a salvar l'home que vàreu formar del fang.

Evangeli Lc 1,57-66
Naixement de Joan Baptista
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s'hi oposava dient: «No, que s'ha de dir Joan». Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se'n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S'ha de dir Joan».
Tots se'n van meravellar. I a l'instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la Muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell.