DIVENDRES DE LA SETMANA XXII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Col 1,15-20
Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del cos, que és l'Església. Ell n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l'univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2c)
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Entreu davant el Senyor amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor: Jo sóc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 5,33-39
Quan el nuvi els serà pres, ja dejunaran
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els fariseus i els mestres de la Llei digueren a Jesús: «Els deixebles de Joan dejunen sovint i preguen. El mateix fan els deixebles dels fariseus. Però els teus mengen i beuen cada dia». Jesús els contestà: «Estaria bé que féssiu dejunar els convidats a un casament mentre tenen amb ells el nuvi? Però vindran dies que el nuvi els serà pres; llavors ja dejunaran».
Els deia també una paràbola: «Ningú no treu un pedaç d'un vestit nou per posar-lo en un vestit vell: faria malbé el nou i el pedaç no s'adiria amb el vell. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous. No hi ha ningú que vulgui beure vi nou després de beure'n de vell, perquè troba que el vell és millor».