DIMECRES DE LA SETMANA III DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2S 7,4-17
Et donaré per successor un teu descendent,
i consolidaré el seu regne
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m'has de fer un casal per a residir-hi? D'ençà del dia que vaig fer pujar d'Egipte el poble d'Israel fins ara, no he residit mai en cap palau; anava a tot arreu en una tenda, en un tabernacle. He anat a diversos indrets enmig del poble d'Israel, i mai no m'he queixat a cap dels jutges que havia posat per pasturar el meu poble, que no m'haguessin construït un palau de cedre. Digues al meu servent David: Això diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra.
He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament el castigaré com fan els homes, no planyeré el bastó, però mai no em desdiré del meu amor per ell, com me'n vaig desdir amb Saül, que era rei abans que tu. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».
Això és el que Natan digué a David, quan li comunicà aquesta profecia.

Salm responsorial 88,4-5.27-28.29-30 (R.: 29a)
He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David el meu servent:
«T'he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron».

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.»
I jo el faré el meu primogènit,
l'altíssim entre els reis de la terra. R.

Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua;
no s'extingirà la seva dinastia,
el seu tron durarà com el cel. R.

Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mc 4,1-20
El sembrador va sortir a sembrar
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell que pujà en una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà a terra vora l'aigua, i ell els ensenyava llargament en paràboles. Tot ensenyant-los, els deia: «Escolteu: El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, la recremà. Una part caigué entre els cards, però els cards, en créixer, l'ofegaren i no donà fruit. Una part, finalment, caigué a la terra bona, on pujà i cresqué fins que donà fruit, i arribà a donar trenta, seixanta i cent». I afegia: «Qui tingui orelles, que ho senti».
Quan Jesús es quedà sol, els qui eren amb ell juntament amb els dotze li preguntaven sobre aquestes paràboles. Ell els digué: «Déu us fa a vosaltres el do de revelar-vos els secrets del seu Regne, però als qui s'han quedat fora els ho he de dir tot en paràboles, perquè, tot i veure-hi, no hi vegin, tot i sentir-hi, no ho entenguin, ja que no es volen convertir, perquè Déu els perdoni».
I afegí: «Si no enteneu el sentit d'aquesta paràbola, com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra predicant la paraula. La llavor sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però tot seguit ve Satanàs per endur-se la predicació sembrada en ells. Semblantment, la llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la predicació que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells altres que han escoltat la predicació, però els envaeixen les preocupacions del món present, la seducció de les riqueses i les altres cobejances ofeguen la predicació que havien escoltat i no dóna fruit. Finalment, la llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que senten la predicació, l'accepten i donen fruit; arriben a donar trenta, seixanta i cent».