DILLUNS DE LA SETMANA XVII DURANT L'ANY / I


Lectura primera Ex 32,15-24.30-34
Aquest poble ha comès el gran pecat de fer-se uns déus d'or
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès baixà de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans, escrites a banda i banda amb escriptura sagrada gravada a la pedra. Quan Josuè sentí l'aldarull del poble, digué a Moisès: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisès li respon: «No són pas crits de victòria ni de derrota. El que jo sento són cants de festa». Quan va ser a la vora del campament i va veure el vedell i tota la gent ballant, Moisès, indignat, llançà a terra les tauletes de pedra i les trencà al peu de la muntanya. Després agafà aquella imatge de vedell, la va fondre, la va moldre fins a fer-ne pols i la barrejà amb l'aigua perquè en beguessin els israelites. Llavors digué a Aharon: «Quin mal t'ha fet aquest poble, que l'hagis portat a cometre un pecat tan gran?» Aharon respongué: «No us irriteu, senyor. Ja sabeu com sofreix aquest poble. M'han dit, doncs: "Fes-nos uns déus que ens condueixin, perquè no sabem què s'ha fet d'aquest Moisès que ens va treure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donessin l'or que tenien, el vaig fondre, i en va sortir aquest vedell».
L'endemà Moisès digué al poble: «Heu comès un gran pecat: pujaré a trobar el Senyor per veure si puc obtenir que us perdoni». Moisès se'n tornà a trobar el Senyor i li digué: «Ah, aquest poble ha comès el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on teniu escrits els qui són vostres». El Senyor li respongué: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara vés a conduir el poble al lloc on t'he dit. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré aquest pecat».

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 1a)
A l'Horeb van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
per adorar un ídol de fosa,
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.

R. Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo!

Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los. R.

Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat
ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit
de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35
El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,
tant que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat». Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».