Lectura primera 2Tm 4,1-8
Fes obra d'evangelitzador.
La meva vida ja és oferta com una libació,
i el Senyor em donarà la corona que m'he guanyat
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu regne, t'adverteixo formalment que proclamis la paraula de l'evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència com un mestre que sap ensenyar. Perquè vindrà dia que no suportaran l'ensenyança sana. Seguint els seus propis capricis, s'aplegaran un munt de mestres que afalaguin les seves oïdes, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol falòrnia. Tu, conserva sempre el bon seny, aguanta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, compleix bé el teu servei. Pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l'altar. Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m'he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.
Salm responsorial 70,8-9.14-15ab.16-17.22 (R.: cf. 15b)
La meva boca no es cansava de lloar-vos,
us glorificava tot el dia.
No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa,
ara que decau el meu vigor,
no m'abandoneu.
R. Els meus llavis diran a tothom
com m'ajudeu, Senyor.
El que és jo, mantindré sempre l'esperança,
i us lloaré més que mai.
D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu. R.
Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l'ajut que no trobo en ningú més.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable. R.
Cantaré amb la cítara, Déu meu,
la vostra lleialtat;
us lloaré al so de l'arpa, Sant d'Israel. R.
Al·leluia Cf. Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mc 12,38-44
Aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament». Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».
