DIMARTS DE LA SETMANA XVII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jr 14,17-22
Recordeu, Senyor,
el vostre pacte amb nosaltres i no l'anul·leu
Lectura del llibre de Jeremies
«Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls de nit i de dia, que no s'estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim. Si surto al camp, veig les víctimes de l'espasa, si entro a la ciutat, veig les víctimes de la fam. Fins els profetes i els sacerdots van errants sense esma pel país».
És que heu rebutjat de cor Judà? És que sentiu repugnància per Sió? Per què ens heu ferit tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i som infeliços, esperàvem remei, i tot són alarmes. Senyor, reconeixem que som culpables, i que els nostres pares també ho han estat: tots hem pecat contra vós. No menyspreeu el lloc que porta el vostre nom, no deshonreu el tron de la vostra glòria. Recordeu el vostre pacte amb nosaltres i no l'anul·leu. Serien capaços de fer caure la pluja els déus falsos dels pagans? El cel dona els ruixats tot sol? No sou vós, Senyor, Déu nostre? Nosaltres esperem en vós, perquè tot això sou vós que ho feu.

Salm responsorial 78,8.9.11.13 (R.: 9bc)
No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més que som orfes de tot.

R. Allibereu-nos, Senyor,
per l'honor del vostre nom.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom;
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom. R.

Que arribi fins a vós el plany dels captius,
i el vostre braç poderós
alliberi els presos condemnats a mort. R.

Nosaltres, poble vostre,
ovelles del vostre ramat,
us donarem gràcies per sempre més;
pregonarem les vostres lloances
a cada generació. R.

Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,36-43
Així com cullen el jull i el cremen,
passarà igual a la fi del món
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. Qui tingui orelles, que ho senti».