Lectura primera 2S 11,1-4a.5-10a.13-17
M'has menyspreat
i has pres la dona d'Uries per fer-ne la teva esposa
Lectura del segon llibre de Samuel
Quan tornà el bon temps, al moment que els reis solen sortir a la guerra, David envià Joab i els seus oficials amb tot l'exèrcit d'Israel per devastar el territori dels ammonites i assetjar Rabat, la capital. David es quedà a Jerusalem.
Una tarda, quan David es llevà de descansar, tot passejant per la terrassa del palau reial veié una dona que es banyava. Era una dona bellíssima. David va fer preguntar qui era aquella dona i li digueren: «No pot ser sinó Betsabé, filla d'Eliam, la dona d'Uries, l'hitita». Llavors David envià uns homes a buscar-la. Ella quedà encinta i ho va comunicar a David. David envià a Joab l'ordre de fer venir Uries. Quan Uries arribà, li preguntà David com estaven Joab i l'exèrcit i com anava la guerra. Després li digué: «Ves-te'n a casa, renta't i reposa». Uries se n'anà, i el rei li feu portar un obsequi. Però Uries es quedà a dormir a l'entrada del palau, amb els altres oficials, i no entrà per res a casa seva. David, que ho va saber, el convidà a menjar i beure fins a l'excés. Al vespre, Uries se n'anà i altra vegada es quedà a dormir amb els oficials del rei, i tampoc aquella nit no anà a casa seva.
L'endemà, David escriví una carta a Joab i la va fer portar per Uries mateix. En la carta li deia: «Posa Uries a l'avantguarda, a l'indret on la lluita sigui més forta, i retireu-vos perquè quedi sol i el matin». Joab, que tenia assetjada la ciutat, destinà Uries a l'indret on sabia que lluitaven els millors guerrers. Els homes de la ciutat sortiren per atacar Joab, i caigueren alguns dels homes de David; entre ells morí també Uries, l'hitita.
Salm responsorial 50,3-4.5-6a.6b-7.10-11 (R.: cf. 3a)
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
R. Compadiu-me, Senyor, perquè he pecat.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.
Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte.
Vós sabeu que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador. R.
Deixeu-me sentir els crits de festa.
Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!
Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Us enaltim, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.
Evangeli Mc 4,26-34
Un home sembra el gra i, mentre dorm,
la llavor creix sense que ell sàpiga com
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».
Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra». Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
