Lectura primera Fl 1,18b-26
Per a mi viure és Crist, i morir em seria un guany
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, els uns i els altres anuncien el Crist, i, d'això, jo me n'alegro. I encara tindré una alegria més gran, perquè estic segur que, per la vostra pregària, i assistit per l'Esperit de Jesucrist, el final d'aquest procés em serà favorable. Confio i espero que no em veuré ni un moment avergonyit, sinó que, com sempre, també ara parlaré amb tota valentia, i tant si surto en vida d'aquesta presó, com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany.
Però quan penso que, mentre continua la meva vida, puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d'una banda, el meu desig és de morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Convençut d'això, estic segur que em quedaré amb tots vosaltres, per un major profit vostre i perquè la vostra fe hi trobi un motiu més d'alegrar-se. Així, quan retornaré entre vosaltres, tindreu una nova ocasió de gloriar-vos-en en Jesucrist.
Salm responsorial 41,2.3.5bcd (R.: 3a)
Com la cérvola es deleix per l'aigua viva,
també em deleixo jo
per vós, Déu meu.
R. Tot jo tinc set del Déu que m'és vida.
Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré veure Déu cara a cara? R.
Recordo com en altres temps
venia amb colles d'amics cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
amb crits d'alegria i de lloança. R.
Al·leluia Mt 11,29ab
Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.
Evangeli Lc 14,1.7-11
Tothom qui s'enalteix serà humiliat,
però el qui s'humilia serà enaltit
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t'ha convidat et dirà: "Amic, puja més amunt". Llavors seràs honorat davant de tots els qui són a taula, perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».
