DIMARTS DE LA SETMANA IX DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2Pe 3,12-15a.17-18
Esperem un cel nou i una terra nova
Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els elements, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles, i penseu que la paciència del nostre Senyor us dóna l'oportunitat de salvar-vos. Per tant, estimats, us he previngut amb aquests advertiments, perquè no us deixeu arrossegar pels errors d'uns homes que no saben on van; no perdeu la vostra fermesa i aneu aprofundint en la gràcia i en el coneixement de Jesucrist, el nostre Senyor i el nostre Salvador. A ell sigui donada la glòria, ara i per sempre. Amén.

Salm responsorial 89,2.3-4.10-14 i 16 (R.: 1)
Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit. R.

Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall, són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i ens n'anem volant. R.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria. R.

Al·leluia Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumini els ulls del nostre cor
perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 12,13-17
Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar,
i a Déu, allò que és de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els principals de Jerusalem enviaren alguns fariseus i herodians per sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.
Ells l'anaren a trobar i li deien: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes, sinó que ensenyeu de debò els camins de Déu. És lícit o no de pagar tribut al Cèsar? L'hem de pagar o no l'hem de pagar?» Jesús, que s'havia adonat de la seva hipocresia, els respongué: «Per què proveu de comprometre'm? Porteu-me una moneda romana». Ells la hi portaren i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li digueren: «Del Cèsar». Jesús els respongué: «Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seva resposta.