Lectura primera Ap 18,1-2.21-23;19,1-3.9a
Ha caigut Babilònia, la gran capital
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un àngel molt poderós que baixava del cel. La resplendor de la seva glòria il·luminà tota la terra, i cridà amb tota la força: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran capital, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits malignes i de tots els ocellots dolents i malastrucs». Després un àngel robust alçà una pedra gran com una mola i la llançà a la mar tot dient: «Babilònia, la gran capital, serà precipitada com aquesta pedra amb tota la força, i ningú no la trobarà mai més. Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els cants acompanyats d'arpa, ni els flabiols, ni les trompetes, ni músiques; no hi haurà més artesans, ni s'hi sentirà el so de la mola. Dintre teu s'ha apagat per sempre la llum dels gresols, i la gatzara de les noces. És que tu, valent-te dels poderosos de la terra, amb els quals comerciaves, vas desencaminar tots els pobles oferint-los la copa de les teves bruixeries».
Després vaig sentir al cel la cridòria d'una gran gentada que cantava: «Al·leluia! És l'hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu. Les seves sentències són justes, no van mai errades. Ell ha condemnat la prostituta que havia corromput tota la terra; ara demana comptes de la sang dels servents de Déu, que ella havia vessat amb les seves mans». I cantaven encara: «Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà cel amunt pels segles dels segles». Després l'àngel em digué: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de noces de l'Anyell».
Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: Ap 19,9a)
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.
R. Feliços els convidats
al banquet de noces de l'Anyell.
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura. R.
Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.
«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.
Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt
perquè molt aviat sereu alliberats.
Evangeli Lc 21,20-28
Els pagans trepitjaran Jerusalem
fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions envolten Jerusalem, sapigueu que ha arribat l'hora que la ciutat quedarà desolada. Els qui siguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin als afores, que no entrin dintre les muralles. És el moment que Déu judicarà la ciutat i es complirà tot el que diuen les Escriptures. Ai de les dones que estan esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra aquest poble; uns moriran a cops d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans trepitjaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».
