DISSABTE DE LA SETMANA XXXI DURANT L'ANY / II


Lectura primera Fl 4,10-19
Em veig amb cor per a tot,
gràcies a aquell que em dona forces
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, he tingut una gran alegria en el Senyor de veure finalment un nou senyal del vostre interès per mi. Ja hi pensàveu, però no teníeu ocasió de demostrar-ho. No vull dir que en aquests moments jo passi necessitat, perquè ja m'he acostumat a acontentar-me del que tinc. Sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor.
Vosaltres, els de Filips, ja sabeu que, quan jo començava a evangelitzar, d'ençà que vaig sortir de Macedònia vau ser l'única comunitat cristiana de qui vaig rebre alguna cosa pel que jo us havia donat; estant a Tessalònica, més d'una vegada m'enviàreu ajut per a les meves necessitats. De fet, no m'interessen tant els dons, com el profit que se us va sumant davant Déu. De totes maneres he rebut d'Epafrodit el que m'heu enviat i estic satisfet; tinc de sobres tot el que necessito: és com una ofrena olorosa, que Déu accepta amb complaença. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d'acord amb l'esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist.

Salm responsorial 111,1-2.5-6.8a i 9 (R.: 1a)
Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes:
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.

R. Feliç l'home que venera el Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Sortós l'home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable. R.

Té el cor incommovible, res no tem.
Reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.

Al·leluia 2C 8,9
Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
perquè la seva pobresa us enriquís.

Evangeli Lc 16,9-15
Si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses,
qui us confiaria les riqueses veritables?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «Jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva. L'home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».
Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot això, es reien de Jesús. Ell els digué: «Vosaltres, davant la gent, us feu passar per homes justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta grandesa que els homes admiren».