DISSABTE DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / II


Lectura primera Mi 2,1-5
Si volen camps, se n'apoderen,
si volen cases, se les queden
Lectura de la profecia de Miquees
Ai d'aquells que, del llit estant, planegen de fer mal, i ho acompleixen així que es fa clar, perquè el seu Déu són les seves mans. Si volen camps, se n'apoderen, si volen cases, se les queden. Ataquen amb violència les cases i els seus amos, les terres i els seus propietaris.
Per això diu el Senyor: «Estic planejant una gran calamitat contra aquesta gent: no podreu sostreure el coll del jou, ni podreu caminar amb el cap alt, perquè vindrà un temps de grans calamitats. Aquell dia entonaran contra vosaltres una sàtira, cantaran una complanta: "S'ha complert la dita, hem estat totalment devastats. El territori del meu poble és venut, ningú no pot impedir que reparteixin als forasters els nostres camps". Per això no trobareu ningú que assigni propietats a la gent del poble del Senyor».

Salm responsorial 9,22-23.24-25.28-29.35 (R.: 33b)
Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu als moments de la desgràcia?
L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues que trama.

R. No us oblideu de l'indefens, Senyor.

L'impiu es glorieja de les seves ambicions,
i, àvid de diners, menysprea el Senyor:
«La seva ira esclata molt amunt,
Déu no passa comptes, Déu no fa res». R.

Ple de malediccions, d'enganys i violència,
quan parla dissimula conjurs i maleficis.
Es posa a l'aguait rere l'entrada
per assassinar d'amagat l'innocent. R.

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences,
per prendre-les a les vostres mans;
a vós s'abandona l'indefens,
vós sou l'ajuda dels orfes. R.

Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el missatge de la reconciliació.

Evangeli Mt 12,14-21
Els manà que no ho fessin públic,
perquè es complís allò que havia dit el profeta
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaven com podrien fer-ho per matar Jesús. Quan ell ho sabé, se n'anà d'allà. Molta gent el va seguir, i ell curà tots els malalts, però els manà que no ho fessin públic, perquè es complís allò que havia dit el profeta Isaïes: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No discuteix ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la. Implanta el dret fins a portar-lo a la victòria. Les nacions esperen en el seu nom».