DIMECRES DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2S 24,2.9-17
Soc jo que he pecat ordenant el cens dels homes de guerra;
aquests, que són el ramat, quin mal han fet?
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, el rei digué a Joab i als oficials del seu exèrcit: «Recorreu totes les tribus d'Israel, de Dan a Beer-Sabé i feu el cens dels homes de guerra, que vull saber quants són». Joab donà al rei el resultat del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra, i a Judà, cinc-cents mil. Acabat el cens, David sentí remordiments i digué al Senyor: «He comès un gran pecat ordenant aquest cens. He estat un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».
L'endemà al matí, quan David es llevà, el Senyor va fer sentir la seva paraula al profeta Gad, vident de David, i li digué: «Ves a dir a David: Això diu el Senyor: Et proposo tres coses: tria la que vulguis i jo l'executaré». Gad anà a dur aquesta notícia a David i li preguntà: «Què t'estimes més: que hi hagi en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no puguis resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi hagi pesta en el país? Pensa-t'ho i digue'm què haig de respondre al qui m'ha enviat». David li respongué: «No tinc pas escapatòria, però no vull caure en mans dels homes; m'estimo més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».
En conseqüència, David escollí la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des de l'endemà al matí fins al temps convingut moriren, de Dan fins a Beer-Sabé, setanta mil homes. Quan l'àngel anava a deixar caure la mà sobre Jerusalem per devastar-la, el Senyor es penedí d'aquell desastre i digué a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà». L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Areunà, el jebuseu. David en veure l'àngel que castigava el poble digué al Senyor: «Soc jo que he pecat, jo soc el culpable, però aquests, que són el ramat, quin mal han fet? Castigueu-me a mi i a la meva família».

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 5c)
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor
no té en compte la culpa
i dintre seu ja no manté l'engany.

R. Perdoneu-me, Senyor, la culpa comesa.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa. R.

Que us supliquin els fidels
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,
a ells ni els tocaran. R.

En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure'm lliure. R.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Mc 6,1-6
Els profetes només són mal rebuts en el seu poble
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven.
Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.