DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII DURANT L'ANY / I


Lectura primera 1M 4,36-37.52-59
Celebraren la festa de la dedicació de l'altar,
i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos
Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, Judes i els seus germans digueren: «Els nostres enemics han quedat derrotats: pugem a purificar el santuari i a consagrar-lo de nou». Tot l'exèrcit es reuní i pujà a la muntanya de Sió.
De bon matí, el dia vint-i-cinc del mes novè, que és el mes de Casleu, de l'any cent quaranta-vuit de l'era grega, immolaren una víctima, d'acord amb les prescripcions de la Llei, sobre l'altar dels holocaustos que havien fet nou. Era l'aniversari del dia que els pagans l'havien profanat. I el dedicaren enmig de cants, acompanyats de cítares, arpes i címbals. Tot el poble es prosternà amb el front fins a terra, adorant i beneint el cel que els havia ajudat. La festa de la dedicació de l'altar durà vuit dies, i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos i les víctimes de comunió i d'acció de gràcies. Guarniren la façana del temple amb corones d'or i amb escuts, referen els portals i les sales, i hi col·locaren les portes. El poble celebrà aquella festa amb una alegria immensa. Així desaparegué l'ofensa ignominiosa inferida pels pagans.
Judes i els seus germans, amb tot el poble d'Israel reunit, decidiren que, el dia vint-i-cinc del mes de Casleu, cada any celebrarien amb alegria durant vuit dies les festes de la dedicació de l'altar.

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 13b)
Sou beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre.

R. Lloem el vostre nom gloriós, Déu nostre.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la glòria, l'esplendor, la majestat;
perquè al cel i a la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Teniu la sobirania sobre tot el món;
està a les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Lc 19,45-48
Heu fet de la casa de Déu una cova de lladres
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "La meva casa serà casa d'oració". Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del poble volien matar-lo, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell deia.