 |
DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A
Lectura primera Fets 2,14.22b-33
La mort no podia de cap manera retenir-lo captiu
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i
digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem:
Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home
que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d'ell,
miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d'acord amb
la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret
va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns
homes sense llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha alliberat dels
llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè
David, referint-se a ell, deia: "Sempre tinc present el Senyor; amb ell a
la dreta, mai no cauré. El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels
morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M'ensenyareu el
camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència"».
«Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser
enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era
profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels
seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de
Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat enmig dels
morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos". Aquest Jesús, doncs,
Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la
dreta de Déu l'ha glorificat, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com
estava promès, i l'ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu
i sentiu».
Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a)
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.
R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.
O bé:
Al·leluia.
Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n'alegra i faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.
M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.
Lectura segona 1Pe 1,17-21
El preu del vostre rescat és una sang preciosa, la de Crist,
sacrificat com un anyell sense tara
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons
les seves obres, sense fer distincions. Per tant, vetlleu sobre la
vostra conducta durant l'estada en aquest món. Penseu que heu estat
rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres
pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o
l'or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell
sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu
destí, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat per a vosaltres, els
qui, per ell, heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i
l'ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l'esperança.
Al·leluia Cf. Lc 24,32
Jesús, Senyor nostre,
obriu-nos el sentit de les Escriptures;
feu que s'abrusi el nostre cor quan vós ens parleu.
Evangeli Lc 24,13-35
El reconegueren quan partia el pa
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n'anaven a un
poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven
entre ells comentant aquests incidents.
Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a
caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin.
Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells
s'aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li
respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem,
ets l'únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?». Li
contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S'havia revelat com un
profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans
sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren perquè fos
condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui
hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que
unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al
sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot
se'ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu.
Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat
tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l'han vist pas».
Ell els digué: «Sí que us costa d'entendre! Quins cors tan indecisos a
creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot
això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?». Llavors, començant
pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava
tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s'acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si
seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda't amb
nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús
entrà per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula,
prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell
moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I
es deien l'un a l'altre: «No és veritat que els nostres cors
s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el
sentit de les Escriptures?». Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n
tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui
anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha
aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i
com l'havien reconegut quan partia el pa.
