 |
DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA
Lectura primera Jr 17,5-10
Maleït el qui es refia d'un ajut humà; beneït el qui es refia de l'ajut del Senyor
Lectura del llibre de Jeremies
Això diu el Senyor: «Maleït l'home que es refia de l'ajut humà, que
busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s'allunya
del Senyor. Serà com la pomera de Sodoma en el desert de l'Arabà, que no
tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos de
l'estepa, en una terra salada que no es pot habitar. Beneït l'home que
es refia de l'ajut del Senyor, i troba en el Senyor la seguretat. Serà
com un arbre plantat ran de l'aigua, que estén les arrels vora el
corrent; quan ve l'estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté
fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. No hi
ha res tan tortuós i tan malalt com el nostre cor. Qui el pot conèixer a
fons? Jo, el Senyor, examino l'interior dels homes per donar a cadascú
segons el seu comportament, segons el fruit de les seves obres».
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)
Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.
R. Feliç l'home que té posada en el Senyor
la seva confiança.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn. R.
No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament. R.
Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15
Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.
Evangeli Lc 16,19-31
Et van tocar béns de tota mena i a Llàtzer mals,
però ara ell ha trobat consol, i tu, sofriments
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que
anava vestit de porpra i de lli finíssim i cada dia celebrava festes
esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava estirat vora el seu
portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les
engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a
llepar les seves úlceres.
El pobre morí i els àngels el portaren a la falda d'Abraham. El ric
també morí i el van sepultar. Arribat al país dels morts i estant en un
lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la
falda, el cridà i li digué: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia
Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la
llengua, perquè sofreixo molt enmig d'aquestes flames". Abraham li
respongué: "Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota
mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol, i tu, sofriments.
Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa,
tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres,
no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre". El ric digué:
"Llavors, pare, et prego que l'enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc
germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest
lloc de turments". Abraham li respongué: "Ja tenen Moisès i els
profetes: que els escoltin". El ric contestà: "No, pare meu Abraham, no
els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d'entre els
morts, sí que es convertiran". Li diu Abraham: "Si no fan cas de Moisès i
dels profetes, ni que ressuscités algú d'entre els morts no es
deixarien convèncer"».
