 |
DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A
Lectura primera Ez 37,12-14
Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida
Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres
sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel.
Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré
sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i
recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu
que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Diu el Senyor Déu.
Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)
Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
R. Són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.
Confio en la paraula del Senyor.
La meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R.
Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.
Lectura segona Rm 8,8-11
L'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús
d'entre els morts, habita en vosaltres
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, els qui viuen d'acord amb les mires naturals no poden agradar a
Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les
de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de
vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si
Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del
pecat, com que sou justos, l'Esperit és la vostra vida. I si habita en
vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts,
també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va
ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos
mortals.
Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a-26
Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;
els qui creuen en mi, no moriran mai més.
Evangeli Jo 11,1-45
Jo soc la resurrecció i la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de
Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui,
més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els
cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu
està malalt». Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és
mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat».
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la
notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».
Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara
hi torneu?». Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els
qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d'aquest món,
però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la
claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a
despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es
posarà bo». Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es
pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué
clarament: «Llàtzer és mort. M'alegro de no haver estat allà; serà en
profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi». Tomàs, el Bessó, digué
als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell». Quan
Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels
jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del
seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà
a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu
germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà
tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta
li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer
dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en
mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no
moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que
vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
Havent dit això se n'anà a cridar la seva germana Maria i li digué en
veu baixa: «El mestre és aquí i et crida». Quan ella sentí això s'aixecà
tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble,
sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb
ella a casa per donar-li el condol, en veure que s'aixecava així i se
n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre.
Maria arribà on era Jesús i, en veure'l, es llançà als seus peus i li
digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s'hauria mort».
Quan Jesús veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien
acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l'heu posat?». Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li
negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l'estimava». Altres deien:
«Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer
no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova
tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana
del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que
és mort». Li respon Jesús: «No t'he dit que si creus veuràs la glòria de
Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i
digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre
m'escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i
creguin que sou vós qui m'heu enviat». Havent dit això cridà fort:
«Llàtzer, vine a fora». I el mort sortí. Tenia els peus i les mans
lligats amb les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
