 |
DIVENDRES DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / II
Lectura primera 1Pe 4,7-13
Sigueu bons administradors de la gràcia de Déu,
que pren formes tan variades
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats, s'acosta la fi, porteu una vida sòbria i ordenada, i doneu-vos
a la pregària. Sobretot estimeu-vos de debò entre vosaltres, perquè
l'amor esborra una multitud de pecats. Rebeu els altres a casa vostra
sense queixar-vos. Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha
rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que
pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpiga que transmet
paraules de Déu; si algú presta un servei, que es valgui de les forces
que rep de Déu. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. Que la
glòria i el poder li siguin donats pels segles dels segles. Amén.
Estimats, no us estranyeu d'aquesta persecució que s'ha encès contra
vosaltres per provar-vos. No té res d'estrany. Més aviat alegreu-vos de
poder compartir els sofriments del Crist: també el dia que es revelarà
la seva glòria desbordareu d'alegria.
Salm responsorial 95,10.11-12.13 (R.: 13ab)
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei».
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles.
R. El Senyor ve a judicar la terra.
El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps, amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc. R.
En veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat. R.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui us he escollit del món
per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.
Evangeli Mc 11,11-25
Tots els pobles anomenaran el temple casa d'oració.
Tingueu fe en Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Jesús, després que la gent l'havia aclamat, entrà a Jerusalem i anà al
temple. Com que ja era tard, donà només una mirada i sortí amb els dotze
cap a Betània. L'endemà, quan tornava a Jerusalem, tenia gana, i veié
de lluny una figuera que ja s'havia cobert de fullatge. Hi anà per si de
cas hi trobava fruit, però encara no era el temps de les figues, i no
hi havia més que fulla. Llavors li digué: «Que mai per mai ningú no
culli fruit de tu». Els deixebles sentiren aquestes paraules de Jesús.
Quan arribaren a Jerusalem, anà al temple i es posà a treure els qui
compraven i venien dins el recinte del temple; bolcà les taules dels
canvistes i els seients dels venedors de coloms, i no permetia que ningú
traginés res dintre el recinte del temple. I els explicava: «No diu
l'Escriptura que tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració?
Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Els grans sacerdots i
els mestres de la llei sentiren el que deia i pensaven com s'ho farien
per matar-lo, perquè en veure l'admiració de tot el poble pel seu
ensenyament tenien por de fer-li res. I cap al tard, Jesús sortia de la
ciutat.
L'endemà al matí, tot passant, veieren que aquella figuera s'havia
assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:
«Rabí, la figuera que vau maleir s'ha assecat». Jesús els respon:
«Tingueu fe en Déu. Us ho dic amb tota veritat: si algú mana a aquesta
muntanya que s'aixequi i es tiri al mar, i ho diu sense dubtar, creient
que Déu farà això que ell mana, Déu ho complirà. Per això us dic: Quan
pregueu, creieu que ja teniu concedit allò que demaneu, i ho tindreu. I
quan esteu pregant, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també
el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres culpes».
