DISSABTE DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / I


Lectura primera He 4,12-16
Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, la paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes. Per tant, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.

Salm responsorial 18,8.9.10.15 (R.: Jo 6,64c)
És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.

R. Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls. R.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.

Les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Senyor,
penyal meu, redemptor meu. R.

Al·leluia Lc 4,18
El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,
a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Mc 2,13-17
No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo, i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: «Vine amb mi». Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després Jesús es posà a taula a casa d'ell, i altres cobradors d'impostos i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè n'hi havia molts que anaven amb ell. Els fariseus mestres de la Llei s'adonaren que Jesús menjava amb ells i deien als deixebles: «El vostre mestre menja amb cobradors d'impostos i amb pecadors». Jesús ho sentí i els digué: «No són els qui estan bons els qui necessiten el metge, sinó els malalts. No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors.