DIMARTS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1S 1,9-20
El Senyor es recordà d'Anna i va tenir un fill, Samuel
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquell temps, mentre tota la família menjava a Siló, Anna s'aixecà de la taula i anà davant el Senyor per pregar. El sacerdot Elí seia a l'entrada del temple del Senyor. Anna, dolorida com estava, pregà el Senyor sanglotant i va fer aquesta prometença: «Senyor de l'univers, si teniu en compte la pena de la vostra serventa, si us en recordeu i no la deixeu oblidada i li doneu un fill, l'oferiré al Senyor per tota la vida i no es tallarà mai els cabells, en signe de la seva consagració».
Veient que allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí l'observava, i s'adonà que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué: «Què fas tan beguda? Esbrava el vi d'una vegada». Ella li contestà: «No, senyor meu, no he begut vi ni res d'alcohol, sóc una dona afligida que esplaiava el cor davant el Senyor. No prenguis la teva serventa per una dona lleugera; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada». Elí li respongué: «Vés-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedeixi el que has demanat». Ella li digué: «Perdona la teva serventa». Aleshores la dona se'n tornà, entrà a la sala, va menjar i el seu posat ja no era el d'abans.
L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa seva, a Ramà. El Senyor es recordà d'Anna i l'any següent va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.

Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)
Celebro de tot cor el Senyor,
i alço el meu front en honor d'ell.
La meva boca es riu dels enemics,
feliç de veure que ell m'ha salvat.

R. Celebro de tot cor el Senyor.

Als millors soldats, els tremola l'arc,
mentre els més covards s'armen de valor;
els qui tenien pa de sobres
es lloguen per menjar,
mentre als afamats ja no els falta aliment;
la dona estèril infanta set fills,
mentre decau la mare fecunda. R.

És el Senyor qui dóna mort o vida,
qui enfonsa dins el país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dóna pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix. R.

Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos,
i donar-li possessió d'un soli gloriós. R.

Al·leluia 1Te 2,13
Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:
paraula de Déu, i no paraula d'homes.

Evangeli Mc 1,21b-28
Jesús ensenyava amb autoritat
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que és posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla, i surt d'aquest home». Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: «Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen». I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.