DIMARTS DE LA SETMANA XXII DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 2,10b-16
El que té mires purament humanes
no admet res que vingui de l'Esperit de Déu.
Però els qui són plens de I'Esperit ho penetren tot
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. Qui coneix un home sinó l'esperit mateix d'aquell home? Igualment ningú no coneix Déu sinó l'Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó el que ve de Déu, perquè siguem conscients dels dons que Déu ens ha concedit. I no parlem d'aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l'Esperit de Déu, perquè tot allò que ve de l'Esperit cal exposar-ho amb el llenguatge de l'Esperit.
El que té mires purament humanes no admet res que vingui de l'Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria penetrar amb els ulls de l'Esperit. Però els qui són plens de l'Esperit ho penetren tot, mentre que a ells ningú no els pot comprendre. És ben cert allò que diu l'Escriptura: «Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller?» Però nosaltres tenim el sentit de Crist.

Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: cf. 17a)
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement
tot el que ell ha creat.

R. Els camins del Senyor són camins de bondat.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin ets fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència. R.

Que facin conèixer als homes
les gestes del Senyor,
la magnificència gloriosa del seu regne.
El vostre regne s'estén a tots ets segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça. R.

Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Lc 4,31-37
Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús baixà a Cafar-Naüm, població de Galilea, i els dissabtes ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat. A la sinagoga hi havia un home que tenia l'esperit maligne d'un dimoni, i es posà a cridar tan fort com podia: «Ah, per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home». Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal. Tots quedaren intrigats i, conversant entre ells, es preguntaven: «Què vol dir tot això? Mana amb autoritat i poder els esperits malignes i els fa sortir». I la seva anomenada s'escampà per tota la rodalia.