Dia 19 de desembre


Lectura primera Jt 13,2-7.24-25a
L'àngel anuncia el naixement de Samsó
Lectura del llibre dels Jutges
En aquell temps, hi havia un home de Saraà, d'un clan danita, que es deia Manoè. La seva dona era estèril, no tenia fills. L'àngel del Senyor s'aparegué a la dona i li digué: «Tu que eres estèril, que no tenies fills, ara en tindràs un. T'has d'abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques, i de menjar res del que les lleis sagrades prohibeixen, perquè el fill que tindràs serà consagrat a Déu des d'abans de néixer; en senyal de la seva consagració, no es tallarà mai els cabells; ell serà el primer que lluitarà per alliberar el poble d'Israel del poder dels filisteus». La dona anà a trobar el seu marit i li digué: «Ha vingut un home de Déu, que tenia l'aparença d'un àngel. Tot ell imposava respecte. Jo no li he preguntat de part de qui venia, i ell tampoc no m'ha donat el seu nom, però m'ha dit que tindré un fill, i que des d'ara no he de beure vi o altres begudes alcohòliques, ni he de menjar res del que les lleis sagrades prohibeixen, perquè el noi, des d'abans de néixer fins al dia de la mort, serà consagrat a Déu».
Efectivament, la dona tingué un fill i li posà el nom de Samsó. Quan el noi es va fer gran, el Senyor el va beneir, i l'esperit del Senyor començà d'atiar-lo contra els filisteus.

Salm responsorial 70,3-4a.5-6ab.16-17 (R.: 8a)
Sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.
Per a mi sou penyal i plaça forta.
Déu meu, traieu-me
de les mans de l'injust.

R. La meva boca no es cansa de lloar-vos.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.

Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l'ajut que no trobo en ningú més.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable. R.

Al·leluia
Rebrot de Jesè,
que us alceu com a bandera dels pobles:
veniu a alliberar-nos, no trigueu més.

Evangeli Lc 1,5-25
Gabriel anuncia el naixement de Joan Baptista
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abies, que es deia Zacaries. La seva dona, descendent d'Aharon, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant Déu, irreprensibles en el compliment de tots els manaments i observances del Senyor. Però no tenien fills: Elisabet era estèril i tots dos ja eren massa grans per a poder tenir fills.
Un dia, mentre Zacaries complia davant Déu les funcions sacerdotals dintre el seu torn, segons el costum dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al lloc sant per oferir l'encens al Senyor. Mentre l'oferia, tota la gent era fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor a la dreta de l'altar de l'encens. Zacaries, en veure'l, es torbà i s'esglaià. L'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries: Déu ha escoltat la teva pregària. Elisabet, la teva esposa, et donarà un fill i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran alegria i ho celebraràs, i tothom s'alegrarà del seu naixement, perquè aquest noi serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i serà ple de l'Esperit Sant des d'abans de néixer. Farà que molts del poble d'Israel es converteixin al Senyor, el seu Déu. Ell precedirà el Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies, i farà que els pares es reconciliïn de cor amb els seus fills i que els indòcils aprenguin els sentiments dels justos. Així prepararà un poble ben disposat per acollir el Senyor».
Zacaries preguntà a l'àngel: «Com sabré que això és veritat? Tant jo com la meva esposa som massa grans perquè puguem tenir un fill». L'àngel li va respondre: «Jo soc Gabriel, i estic al servei personal de Déu; és ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Això que t'he dit es complirà al temps que Déu ha decidit, però, com que tu no m'has cregut, no podràs parlar més des d'ara fins al dia que tot s'haurà complert».
Tot el poble esperava que Zacaries sortís del lloc sant, estranyat en veure que trigava tant. Quan finalment sortí, no podia dir res, i comprengueren que havia tingut una visió en el lloc sant. Ell només els feia senyes, perquè havia quedat mut. Acabats els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa. Poc després, Elisabet quedà en estat. Durant cinc mesos no sortia de casa i pensava: «Quin favor m'ha fet el Senyor! Ningú no em podrà retreure més que no tinc fills».