Lectura primera Fl 3,17-4,1
Esperem un Salvador,
que transformarà el nostre pobre cos
per configurar-lo al seu cos gloriós
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N'hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s'encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.
Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així en el Senyor, estimats meus.
Salm responsorial 121,1-2.3.4-5 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.
R. Quina alegria! Anem a la casa del Senyor.
Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós. R.
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.
Al·leluia 1Jo 2,5
Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist
han arribat de debò a estimar Déu perfectament.
Evangeli Lc 16,1-8
Els homes del món són més prudents
que els fills de la llum
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: Què és això que sento dir de tu? Dona'm comptes de la teva administració: d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns". L'administrador va pensar: Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l'administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l'administració. I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: "Quant deus al meu amo?" Ell li contestà: "Cent bidons d'oli". Li digué: "Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta". A un altre li digué: "I tu, quant deus?" Li contestà: "Cent sacs de blat". Li diu: "Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta".
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: Ha estat prudent, perquè en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum».
