DIMARTS DE LA SETMANA V DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1R 8,22-23.27-30
Com vós heu dit, portarà el vostre nom,
i escolteu les súpliques d'Israel, el vostre poble
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Salomó, dret de cara a l'altar del Senyor, en presència del poble d'Israel reunit, amb les mans esteses cap al cel, digué: «Senyor, Déu d'Israel, ni dalt el cel, ni aquí baix a la terra, no hi ha cap Déu com vós. Vós manteniu l'aliança i l'amor als vostres servents que obren amb sinceritat a la vostra presència.
Però, Déu pot residir veritablement aquí a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no són capaços de contenir la vostra immensitat, com la podrà contenir aquest temple que jo he construït? Senyor, Déu meu, estigueu atent a les pregàries i a les súpliques que avui us adreça el vostre servent, i escolteu-les: tingueu els ulls oberts nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, com vós heu dit, "portarà el vostre nom", i escolteu les pregàries que el vostre servent us adreça en aquest lloc. Des del lloc on residiu dalt el cel, escolteu les súpliques del vostre servent i d'Israel, el vostre poble, i perdoneu les seves culpes».

Salm responsorial 83,3.4.5 i 10.11 (R.: 2)
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.

R. Que n'és, d'amable, el vostre temple,
Senyor de l'univers.

Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit,
fixeu-vos en el rei que ens protegeix. R.

M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos. R.

Al·leluia Salm 118,36a.29b
Déu meu, inclineu el meu cor al vostre pacte,
doneu-me la vostra Llei.

Evangeli Mc 7,1-13
Us desfeu dels manaments de Déu
en nom de la vostra tradició
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment i quan tornen del mercat no mengen, sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua vasos i gerros i atuells d'aram.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions del homes». I els deia encara: «Bé en sabeu prou, de desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisès havia dit: "Honra el pare i la mare". I també: "Els qui maleeixin el pare o la mare seran condemnats a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Consagro a Déu els meus béns que vosaltres teniu dret a usar en profit vostre", ja no li permeteu de fer-ne res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que us transmeteu els uns als altres, traieu tot valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».