DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2R 2,1.6-14
Passà de sobte un carro de foc, i Elies pujà al cel
Lectura del segon llibre dels Reis
El Senyor volgué endur-se'n Elies al cel en una torbonada. Elies havia sortit de Galgala amb Eliseu; arribant a Jericó, Elies li digué: «Queda't aquí, que el Senyor m'envia al Jordà». Eliseu li respon: «Et juro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida que no et deixaré». I se n'anaren tots dos junts. Cinquanta de la comunitat de profetes els seguiren i es quedaren un tros lluny. Quan ells dos arribaren al Jordà, s'aturaren vora el riu. Elies donà un cop a l'aigua amb el mantell, el riu es va partir a banda i banda i van passar tots dos per terra eixuta. Quan hagueren passat, Elies digué a Eliseu: «Demana què puc fer abans de ser endut del teu costat». Li diu Eliseu: «Fes-me l'hereu del teu esperit». Elies li respon: «Demanes una cosa molt difícil. Mira, si tu em veus al moment que seré endut del teu costat, serà tal com desitges, però si no em veus no ho serà».
Mentre anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els separà de sobte l'un de l'altre, i Elies pujà al cel en la torbonada. Eliseu, que ho veia, cridava: «Pare meu, pare meu, carro d'Israel i guerrer que el condueix!» Quan ja no el veié més, s'esquinçà el vestit en dos trossos. Després recollí el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, s'aturà vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un cop a l'aigua tot dient: «On és el Déu d'Elies, on és?» Així que donà el cop a l'aigua, el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar.

Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)
Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.

R. Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.

Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües. R.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense planye'ls
els qui obren amb orgull. R.

Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima,
farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l'estimarà,
i vindrem a fer estada en ell.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18
El teu Pare, que veu tot el que és secret,
t'ho recompensarà
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan dónes als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà.
I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca't amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».