DIJOUS DE LA SETMANA XXII DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 3,18-23
Tot és vostre,
però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, que ningú no s'enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància. L'Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys». I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s'aguanten més que el fum». Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 1a)
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

R. És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui te el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són
els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Mt 4,19
Veniu amb mi, diu el Senyor;
i us faré pescadors d'homes.

Evangeli Lc 5,1-11
Ho deixaren tot i se n'anaren amb ell
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En una ocasió la gent s'aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l'estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren, agafaren tant de peix, que les xarxes s'esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s'enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell, ni cap dels qui anaven amb ell, no se sabien avenir d'una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d'ara seràs pescador d'homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n'anaren amb ell.