DIMECRES DE LA SETMANA XXXII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Tt 3,1-7
Anàvem desencaminats,
però la bondat de Déu ens salva
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Estimat, recorda a tots el deure que tenen de sotmetre's a l'autoritat dels governants i d'obeir-los. Que estiguin sempre disposats a contribuir a qualsevol obra bona. Que no malparlin de ningú ni es posin en baralles, que siguin de bon tracte i visquin en pau amb tothom.
En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota mena de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,
no em manca res.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.

Al·leluia 1Te 5,18
Doneu gràcies en tota ocasió.
Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19
Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure'ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca't i vés-te'n. La teva fe t'ha salvat».