Dia 9 de gener

o bé dimecres després d'Epifania


Lectura primera 1Jo 4,11-18
Si ens estimem, Déu està en nosaltres
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu està en Déu, i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hi hem cregut.
Déu és amor; el qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell. Nosaltres, pensant que ara, en aquest món, ja som com és Jesucrist, mirem el dia del judici amb tota confiança i llavors ja no falta res al nostre amor. L'amor no coneix la por. Si l'amor és prou gran, treu fora la por, perquè nosaltres temem quan ens amenaça un càstig; per això només té por el qui no té un amor prou gran.

Salm responsorial 71,1-2.10.12-13 (R.: cf. 11)
Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

R. Us adoraran, Senyor, tots els pobles.

Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d'Aràbia i de Sabà
li oferiran presents. R.

Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.

Al·leluia 1Tm 3,16
Glòria a vós, oh Crist, proclamat a tots els pobles;
glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

Evangeli Mc 6,45-52
Els deixebles veieren caminar Jesús sobre l'aigua
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Després de la multiplicació dels pans, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se cap a l'altra riba, en direcció a Bet-Saida, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los, se n'anà a la muntanya a pregar. Al vespre la barca ja era al mig del llac, i ell era a terra tot sol. Passades les tres de la matinada, veient Jesús que el vent era contrari i els deixebles s'esforçaven per avançar, hi anà caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminar sobre l'aigua, van fer un crit d'esglai, pensant que era un fantasma. Tots l'havien vist i s'havien esverat. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: «No tingueu por, que sóc jo». Llavors Jesús pujà a la barca, i el vent amainà. Ells estaven estranyats i no se'n sabien avenir. És que tenien ofuscat l'enteniment i encara no havien entès el miracle dels pans.