DIVENDRES DE LA SETMANA XXII DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 4,1-5
El Senyor farà conèixer les intencions de cada cor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s'ha proposat. Doncs bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

Salm responsorial 36,3-4.5-6.27-28.39-40 (R.: 39a)
Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia,
i et donarà el que desitja el teu cor.

R. És el Senyor qui salva els justos.

Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia. R.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels. R.

És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,
i els salva, perquè en ell es refugien. R.

Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor:
Jo soc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 5,33-39
Quan el nuvi els serà pres, ja dejunaran
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els fariseus i els mestres de la Llei digueren a Jesús: «Els deixebles de Joan dejunen sovint i preguen. El mateix fan els deixebles dels fariseus. Però els teus mengen i beuen cada dia». Jesús els contestà: «Estaria bé que féssiu dejunar els convidats a un casament mentre tenen amb ells el nuvi? Però vindran dies que el nuvi els serà pres; llavors ja dejunaran».
Els deia també una paràbola: «Ningú no treu un pedaç d'un vestit nou per posar-lo en un vestit vell: faria malbé el nou i el pedaç no s'adiria amb el vell. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s'ha de posar en bots nous. No hi ha ningú que vulgui beure vi nou després de beure'n de vell, perquè troba que el vell és millor».