28 de desembre

ELS SANTS INNOCENTS, MÀRTIRS

Festa



Lectura primera 1Jo 1,5-2,2
La sang de Jesús ens deixa nets de tot pecat
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, us anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha foscor de cap mena. Si dèiem que estem en comunió amb ell, però de fet caminàvem en la fosca, mentiríem i no viuríem d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell és en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat. Si dèiem que no tenim cap pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos i no tindríem la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, ell és prou bo i prou fidel per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de tot mal. Si dèiem que no hem pecat mai, el tractaríem de mentider i no tindríem la seva paraula en nosaltres.
Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però, si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no únicament pels nostres, sinó pels de tot el món.

Salm 123,2-3.4-5.7b-8 (R.: 7a)
Si el Senyor no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven assaltar-nos,
ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.

R. Hem salvat la vida
com l'ocell que fuig del llaç dels caçadors.

Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües. R.

S'ha trencat el llaç,
i tots hem fugit.
El nostre auxili és el nom del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra. R.

Al·leluia
Oh Déu, us lloem. Senyor, us glorifiquem.
L'exèrcit esclatant dels màrtirs us dóna lloança.

Evangeli Mt 2,13-18
Herodes ordenà que matessin tots els nois de Bet-Lèhem
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva't de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà, prengué el nen amb la seva mare, sortí de nit cap a Egipte, i s'hi quedà fins que Herodes va morir. S'havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d'Egipte el meu fill».
Quan Herodes s'adonà que els mags s'havien burlat d'ell, s'indignà molt, i ordenà que matessin tots els nois de Bet-Lèhem i de tot el seu terme, de dos anys en avall, segons el temps que deduïa de la informació que havia demanat als mags. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Quins crits se senten a Ramà! Quin sanglot, quin plor tan amarg! És Raquel, que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè ja no hi són».