DILLUNS DE LA SETMANA XXVI DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jb 1,6-22
El Senyor m'ho havia donat
i ell m'ho ha tornat a prendre.
Sigui beneït el nom del Senyor
Lectura del llibre de Job
Un dia l'assemblea dels àngels s'havia reunit al voltant del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar. El Senyor li preguntà d'on venia, i ell li respongué: «De recórrer la terra i de fer-hi la ronda». El Senyor li va dir: «T'has fixat en Job, el meu servent? En tota la terra no hi ha ningú com ell: és un home honrat i recte, un home que creu en Déu i no fa res de mal». Satanàs contestà: «No li costa pas car a Job de creure en Déu. Vós el protegiu, i protegiu igualment la seva família i tots els seus béns. Gràcies a la vostra benedicció, té èxit en tot el que emprèn i els seus ramats envaeixen el país. Però toqueu només els seus béns i priveu-l'en; us juro que a l'instant us maleirà a la cara». El Senyor li digué: «Deixo a les teves mans tot el que té, però, a ell mateix, no li facis res de mal». Satanàs se n'anà de l'assemblea reunida davant el Senyor.
Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, arribà a Job un missatger amb la notícia que, mentre llauraven els bous i les someres pasturaven, una incursió de sabeus havia mort el mossos i s'havia endut el bestiar. Només ell s'havia pogut escapar per portar-ne la nova. Encara ell parlava, quan n'arribà un altre dient que els llamps havien carbonitzat els ramats i els pastors, i havia quedat només ell per portar-ne la nova. Encara parlava aquest segon, quan arribà un tercer duent la notícia que tres bandes de caldeus s'havien apoderat dels seus camells, després de matar els camellers, i només ell s'havia escapat per portar-ne la nova. Encara parlava, quan arribà un quart missatger per dir-li que, mentre els seus fills i les seves filles menjaven i bevien a casa del germà gran, una ventada del desert havia envestit les quatre parets de la casa, la casa s'havia esfondrat, i tots havien mort, fora d'ell, que venia a portar-ne la nova.
Aleshores Job s'aixecà, s'esquinçà el vestit i es tallà els cabells en senyal de dol. Després es prosternà i adorà Déu tot dient: «De les entranyes de la mare vaig sortit nu i nu me'n tornaré. El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre. Sigui beneït el nom del Senyor». Enmig d'aquestes desgràcies Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.

Salm responsorial 16,1.2-3.6-7 (R.: 6b)
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

R. Us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.

Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
Veniu de nit a escorcollar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals. R.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'arreceren als vostres braços. R.

Al·leluia Mc 10,45
El Fill de l'home ha vingut a servir,
i a donar la seva vida en rescat per tots els homes.

Evangeli Lc 9,46-50
El més petit de tots vosaltres és el més gran
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els deixebles es posaren a pensar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va fer venir un noi, el va posar al seu costat i els digué: «Qui acull aquest noi perquè porta el meu nom m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres és el més gran». Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «Deixeu fer. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres».