DIJOUS DE LA SETMANA XVII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Jr 18,1-6
Vosaltres sou a les meves mans
com l'argila a les mans del terrisser
Lectura del llibre de Jeremies
Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li digué: «Vés a casa el terrisser i t'hi faré sentir les meves paraules». Vaig anar-hi, doncs, i el vaig trobar treballant al torn. Quan se li esguerrava a les mans una peça d'argila que estava tornejant, en feia una altra, tal com ell la volia. Llavors el Senyor em va fer sentir la seva paraula i digué: «Casa d'Israel, jo no puc fer amb vosaltres com aquest terrisser, diu l'oracle del Senyor? Vosaltres, casa d'Israel, sou a les meves mans com l'argila a les mans del terrisser».

Salm responsorial 145,1-2.3-4.5-6 (R.: 5a)
Lloa el Senyor, ànima meva.
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

R. Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob.

O bé:
Al·leluia.

No confieu en els homes poderosos,
homes que són terra, incapaços de salvar:
quan exhalen l'esperit, tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans. R.

Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que es mou en aquests llocs. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor
perquè escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mt 13,47-53
Recullen en coves tot allò que és bo,
i llencen allò que és dolent
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues». Quan Jesús acabà de dir aquestes paràboles, se n'anà d'allà.