DISSABTE DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / II


Lectura primera Lm 2,2.10-14.18-19
Crida al Senyor de tot cor,
muralla de la ciutat de Sió
Lectura de les Lamentacions
El Senyor ha devastat sense planye'ls tots els poblats de Jacob, en el seu enuig ha derrocat les fortaleses de Judà, ha estenallat a terra les despulles del rei i dels governants. Seuen per terra sense dir paraula, els vells de la ciutat de Sió; s'han cobert el cap de pols, s'han vestit de sac negre; abaixen el cap fins a terra les noies de Jerusalem.
Les llàgrimes m'enceguen els ulls, se'm remouen les entranyes, tot jo em desfaig veient el desastre del meu poble, veient les criatures extenuades pels carrers de la vila. Diuen els nens a les mares: «Mare, on és el pa?» I s'esllangueixen com malferits pels carrers de la ciutat, exhalen el darrer sospir a la falda de la mare. A qui t'assembles, a qui et puc comparar, ciutat de Jerusalem? A qui et puc equiparar per consolar-te, poble de Sió? La teva desfeta és immensa com la mar. Qui hi posarà remei?
Les visions dels teus profetes eren falses i fictícies: no denunciaven les teves culpes per evitar el desastre, somiaven missatges falsos que t'han llançat fora del país. Crida al Senyor de tot cor, muralla de la ciutat de Sió: plora torrents de llàgrimes de nit i de dia, no aturis el teu plor, que no reposi la nineta dels teus ulls. Lleva't de nit i crida el teu dolor a cada relleu de la guàrdia, aboca el teu cor com aigua a la presència del Senyor, estén les mans i prega'l per salvar els teus infantons.

Salm responsorial 73,1-2.3-4.5-7.20-21 (R.: 19b)
Déu nostre, per què ens teniu abandonats,
i sou tan sever amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que us vau fer vostre,
que redimíreu en altre temps per posseir-lo;
recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.

R. No oblideu els vostres pobres per sempre.

Acosteu-vos-hi: tot són ruïnes irreparables,
d'un cap a l'altre
l'enemic ha devastat el santuari.
Al lloc dels vostres aplecs
sentim els crits dels opressors,
i han hissat els seus estendards
en lloc dels nostres. R.

A cops de destral
han abatut els sostres de l'entrada,
han estellat les seves portes
amb maces i tascons;
han calat foc al vostre santuari,
l'han arrasat,
profanant el lloc on residia el vostre nom. R.

Ja és hora que penseu en l'aliança,
les coves del país són caus de violència.
Que els oprimits no se'n vagin defraudats,
que els pobres desvalguts
lloïn el vostre nom. R.

Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,
ens descarregava dels nostres dolors

Evangeli Mt 8,5-17
Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,
i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús entrà a Cafar-Naüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: «Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa».
Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: «Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe. I jo us asseguro que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentre aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la fosca: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Després Jesús digué al centurió: «Vés-te'n a casa i que sigui tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.
Arribant a casa de Pere, Jesús trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre; li tocà la mà i la febre desaparegué. Ella s'aixecà i els serví a taula. Al vespre, li portaren molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes amb el poder de la seva paraula i va curar tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».