DIMECRES DE LA SETMANA IX DURANT L'ANY / II


Lectura primera 2Tm 1,1-3.6-12
Procura revifar la flama del do de Déu
que portes en virtut de la imposició de les meves mans
Comença la segona carta de sant Pau a Timoteu
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, que compleix en Jesucrist la seva promesa de vida. A Timoteu, fill estimat. Et desitjo la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. Et recordo sempre, de nit i de dia, en les meves pregàries, i dono gràcies a Déu, a qui adoro seguint els meus avantpassats.
Per això et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'aquesta Bona Nova. Per això he de sofrir el que sofreixo, però no me'n dono vergonya. Sé molt bé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per guardar-me fins aquell dia tot això que li tinc confiat.

Salm responsorial 122,1-2a.2bcd (R.: 1a)
A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l'esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo.

R. A vós, Senyor, aixeco els meus ulls.

Com l'esclava té els seus ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
el nostre Déu,
fins que s'apiadi de nosaltres. R.

Al·leluia Jo 11,25a.26
Jo sóc la resurrecció i la vida,
diu el Senyor;
els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Mc 12,18-27
No és Déu de morts, sinó de vius
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé; hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt i morí també sense cap fill. El tercer igual, i així fins al setè, però cap d'ells no deixà descendència. Finalment ella també morí. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, de quin dels set serà l'esposa aquesta dona? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «Plantegeu malament tota aquesta qüestió perquè desconeixeu el poder de Déu i el que diu l'Escriptura. Primer de tot, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, que Déu li digué: "Jo sóc el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob?" No és Déu de morts, sinó de vius. Per tant aneu ben errats».