DIVENDRES DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II


Lectura primera Sir 47,2-13 (grec: 2-11)
David estimava el seu Creador amb tot el cor
i el lloava cada dia
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Com el greix és el bo i millor de la víctima, David ho és del poble d'Israel. Jugava amb els lleons com amb cabrits, i amb els óssos com si fossin anyells. Encara era un noi, que matà un gegant: quan la seva mà brandà la fona i abaté l'orgull de Goliat, alliberà el poble de la vergonya que passava. Havia invocat el Déu Altíssim, que enfortí la seva dreta perquè fes retrocedir un home de guerra i restablís l'honor del seu poble. Les dones li cantaren una tornada perquè havia derrotat desenes de milers. Quan hagué cenyit la corona, anà al combat i vencé els enemics que tenia al voltant, va fer tributàries les ciutats dels filisteus i destruí fins avui el seu poder.
De totes les seves gestes, en donava gràcies glorificant el Déu Altíssim. Estimava el seu Creador amb tot el cor, i el lloava cada dia amb el cant dels salms. Va rodejar l'altar de música i cantors, creà melodies, acompanyades d'arpes i lires, donà esplendor a les festes i ordenà les celebracions de tot l'any. I a lloança del nom del Senyor, cada matí, ressonaven les aclamacions en tot el Santuari. El Senyor passà per alt el seu pecat i enaltí per sempre el seu poder; li conferí l'autoritat reial, i consolidà el seu tron a Jerusalem.

Salm responsorial 17,31.47 i 50.51 (R.: cf. 47b)
L'ajut de Déu no falla mai,
les promeses del Senyor són de bona llei;
és escut dels qui s'hi emparen.

R. Beneeixo el Senyor que em salva!

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva!
Per això us lloaré entre les nacions,
cantaré al vostre nom, Senyor. R.

«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l'amor que té al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre». R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15
Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Mc 6,14-29
Joan, el qui jo vaig decapitar, ha ressuscitat
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, el rei Herodes sentí parlar de Jesús, perquè s'havia estès la seva anomenada. La gent deia: «Joan Baptista ha ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». Altres pensaven que era Elies, i altres que era un de tants profetes. Però Herodes deia: «Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat». És que Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit de viure amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia per ell un gran respecte i el protegia, l'escoltava de bon grat i, després de sentir-lo, quedava molt perplex.
Finalment, Herodies trobà l'ocasió. Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els principals de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d'Herodies a ballar, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria el que li demanés, ni que fos la meitat del seu regne. La noia sortí, i preguntà a la seva mare: «Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista». La noia entrà tot seguit, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no la volgué desatendre. Tot seguit, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda hi anà, el decapità allà mateix, a la presó, portà el cap en una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, hi anaren, s'endugueren el cos, i el posaren en un sepulcre.