DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA


Lectura primera Fets 6,8-15
No podien res davant la saviesa i la força
de l'Esperit amb què Esteve parlava
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans miracles entre la gent. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, dels cireneus, dels alexandrins i dels de Cilícia i Àsia començaren a discutir amb Esteve, però no podien res davant la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava. Llavors subornaren uns homes que diguessin que l'havien sentit blasfemar contra Moisès i contra Déu. Així van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, se li van tirar a sobre per agafar-lo i se'l van endur al sanedrí, on van presentar falsos testimonis que deien: «Aquest home no para d'enraonar contra el temple sant i contra la Llei. Nosaltres li hem sentit dir que aquest Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà els costums que ens havia donat Moisès». I tots els del sanedrí van veure la cara d'Esteve resplendent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)
Ni que els governants deliberessin contra mi,
jo faria l'elogi dels vostres decrets.
El vostre pacte fa la meva delícia,
aquests decrets són els meus consellers.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Us he exposat els meus camins i m'heu atès,
feu que aprengui els vostres decrets.
Feu-me entendre el camí dels preceptes,
i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me dels falsos camins,
doneu-me, Senyor, la vostra llei.
He escollit els camins de veritat,
i he admès les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29
No us afanyeu tant per aquest aliment que es consumeix,
sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Després que Jesús havia saciat cinc mil homes, els seus deixebles el veieren caminant sobre l'aigua. L'endemà hi havia encara gent a l'altra banda del llac. El dia abans havien vist que Jesús no se n'anava amb la barca dels deixebles, sinó que marxaven sols, i allà no hi havia cap més barca. Unes barques de Tiberíades van arribar aleshores vora el lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. Quan la gent s'adonà que Jesús no hi era, ni tampoc els seus deixebles, s'embarcaren i anaren a Cafar-Naüm a buscar Jesús. Quan el trobaren a l'altra banda del llac, li preguntaren: «Rabí, quan heu vingut?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pel que signifiquen els prodigis que heu vist, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets. No us afanyeu tant per aquest aliment que es consumeix, sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna, per l'aliment que el Fill de l'home us proporciona. Penseu que és Déu, el Pare, qui l'acredita». Ells li preguntaren: «Què hem de fer per complir el que Déu vol?» Jesús els respon: «El que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat».