DIMECRES SANT


Lectura primera Is 50,4-9a
No he amagat la cara davant les ofenses
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor-Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre, em desvetlla l'orella, perquè escolti com un deixeble.
El Senyor m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades.
El Senyor m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?

Salm responsorial 68,8-10.21-22.31 i 33-34 (R.: 14c i b)
Per vós he d'aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls, avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults
dels qui us ultratgen.

R. Senyor, vós que estimeu tant,
escolteu-me en aquesta hora propícia.

No hi ha bàlsam capaç d'amorosir
les ferides incurables del meu cor.
He esperat en va qui em compadís,
no trobo ningú que em consoli.
Em tiren fel al menjar,
i vinagre a la beguda. R.

Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor.
Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.

Vers abans de l'evangeli
Salve, Rei nostre;
només vós us heu compadit de nosaltres.

Evangeli Mt 26,14-25
El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell,
però ai de l'home que el traeix
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un dels dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué: «Estic disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» Ells li pagaren trenta monedes de plata, i des d'aleshores buscaven una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: «On voleu que us preparem el sopar per menjar l'anyell pasqual?» Ell respongué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: El mestre diu: El meu moment s'acosta; faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva». Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.
Cap al tard, es posà a taula amb els dotze. I digué tot menjant: «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà». Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: «No soc pas jo, Senyor?» Jesús contestà: «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li valdria no haver nascut». Judes, el qui el traïa, li preguntà: «No soc pas jo, rabí?» Jesús li contestà: «Sí que ho ets».

Missa crismal