DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

Missa de lliure elecció (anys B i C): «El cec de naixement»


Lectura primera Sa 2,1a.12-22
Condemnem-lo a una mort vergonyosa
Lectura del llibre de la Saviesa
Els malvats, encegats per la malícia, deien entre ells: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneixement de Déu i es dóna el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees, només de veure'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té un comportament estrany. Ens té per moneda falsa i s'allunya dels nostres camins com si fossin empestats. Diu que la fi dels justos és afortunada i es vanta de tenir Déu per pare. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà».
Així pensen, però van errats. La dolenteria els encega. Desconeixen els plans de Déu; per això no esperen que la santedat tingui una paga, ni creuen que Déu recompensi les ànimes irreprensibles.

Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)
El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Així que criden els justos, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.

R. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
Els justos sofreixen molts mals,
però el Senyor sempre els allibera. R.

Vetlla per cada un dels seus ossos,
no els podrà trencar ningú.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b
L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

Evangeli Jo 7,1-2.10.14.25-30
Volien agafar-lo, però encara no havia arribat la seva hora
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per assistir a la festa, ell també hi pujà, però d'incògnit, no públicament.
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que parla públicament i ningú no li diu res? És que l'han reconegut com a Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no sabrà d'on és; d'aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on sóc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m'ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell qui m'ha enviat». En sentir això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia arribat la seva hora.