DILLUNS SANT


Lectura primera Is 42,1-7
No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers
Lectura del llibre d'Isaïes
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions».
Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l'ha desplegat, que fixa la terra amb la seva vegetació, que dóna el respir a la gent que hi habita, i l'alè als qui s'hi passegen, declara això: «Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et designo aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».

Salm responsorial 26,1.2.3.13-14 (R.: 1a)
El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur
que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Quan m'envesteixen homes malvats
per devorar les meves carns,
són ells, els enemics, els meus rivals,
els qui ensopeguen i cauen. R.

Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat. R.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor! R.

Vers abans de l'evangeli
Salve, Rei nostre;
només vós us heu compadit de nosaltres.

Evangeli Jo 12,1-11
Deixeu-la estar; si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran d'amortallar
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Bet-Hània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell, era Llàtzer. Llavors Maria prengué una lliura de perfum preuadíssim de nard autèntic, ungí els peus de Jesús i els hi eixugà amb els cabells, i la casa s'omplí de l'olor d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-centes monedes de plata i ho donaven als pobres?» Això ho digué, no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i prenia els diners que hi tiraven. Jesús li digué: «Deixeu-la estar. Si de cas, que el guardi per al dia que m'hauran d'amortallar. Sempre teniu pobres amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu».
Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà, i van anar-hi. No hi anaven només per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots es proposaren de matar també Llàtzer, perquè molts, pel fet de Llàtzer, els abandonaven a ells i creien en Jesús.

Missa crismal