DIMECRES DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 12,31-13,13
La fe, l'esperança i l'amor subsisteixen,
però l'amor és el més gran
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.
Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d'ençà que sóc un home, ja no m'és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.

Salm responsorial 32,2-3.4-5.12 i 22 (R.: 12b)
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

R. Feliç el poble
que el Senyor s'ha escollit per heretat.

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. R.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor,
són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 7,31-35
Si toquem el flabiol, no voleu ballar,
i si cantem complantes, no voleu plorar
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «A qui podria comparar la gent del nostre temps? A qui s'assemblen? Són com els nois que, tot jugant a la plaça, criden els uns als altres: "Si toquem el flabiol, no voleu ballar, i si cantem complantes, no voleu plorar". Així, quan va venir Joan Baptista, que no era amic de menjar pa ni de beure vi, dèieu que tenia el dimoni, però ara que ha vingut el Fill de l'home i no s'està de menjar ni de beure, dieu: "Mireu quin home més golut i bevedor; és l'amic de publicans i de pecadors". Però l'autèntica saviesa ha estat reconeguda per tots els seus fills».