DIVENDRES DE L'OCTAVA DE PASQUA


Lectura primera Fets 4,1-12
La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver restablert aquell invàlid, enraonaven encara amb el poble, quan se'ls presenten els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè en el seu ensenyament anunciaven al poble la resurrecció dels morts, començada ja en Jesús. Els van detenir i se'ls van emportar a la presó fins l'endemà, perquè llavors ja era tard per jutjar-los. Però molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure, de manera que el nombre dels homes s'acostava als cinc mil.
L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Portaren al mig Pere i Joan i començaren així l'interrogatori: «Amb quin poder, o en nom de qui feu vosaltres tot això?» Pere, inspirat per l'Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d'això que hem fet en bé d'un invàlid, i voleu saber qui l'ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home, el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d'entre els morts. Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l'edifici". La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos».

Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)
Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

R. La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l'edifici.

O bé:
Al·leluia.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l'edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo. R.

Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu: Que ell ens il·lumini. R.

Al·leluia Salm 117,24
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Jo 21,1-14
Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca, i pescareu». Ho feren així, i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra, veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.