DILLUNS DE LA SETMANA XXII DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1C 2,1-5
Us vaig anunciar el misteri de Crist clavat a la creu
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig venir a vosaltres, no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava, no hi entraven paraules que s'imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

Salm responsorial 118,97.98.99.100.101.102 (R.: 97a)
Com estimo la vostra Llei, Senyor!
És la meva conversa tot el dia.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Em fan més assenyat que l'enemic,
els manaments,
perquè me'ls he fet meus per sempre. R.

Sóc més instruït que tots els mestres,
de tant que medito el vostre pacte. R.

La guarda dels preceptes
em fa més assenyat que els ancians. R.

No deixo anar els meus peus pel camí del mal,
vull viure atent a les vostres paraules. R.

No he defugit les vostres decisions,
vós me les heu ensenyades. R.

Al·leluia Lc 4,18
El Senyor m'ha enviat
a portar la Bona Nova als desvalguts,
a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,16-30
M'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.
No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús.
Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura't tu mateix: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares». Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d'Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s'obrí per donar pluja, i una gran fam s'apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria». En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n'anà passant entremig d'ells.